SORTIDA DE CAMP A CAN GALLECS
CONTEXTUALITZACIÓ TERRITORIAL
L’espai de Can Gallecs té el seu territori entre dues comarques: el Vallès Occidental i l’Oriental. Comprèn 753 ha repartides entre 7 termes municipals, la majoria d’elles a Mollet del Vallès, però també a Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Lliçà de Vall, Palau- Solità i Plegamans i Montcada i Reixac.
El seu espai és travessat per tres rieres, la Riera de Caldes, la de Gallecs i la de Parets. Aquestes tres rieres estan situades a la part forestal ubicada al nord de les zones agrícoles del sud. El relleu no és uniforme ja que en algunes parts és accidentat i contrasta amb d’altres parts més planeres. Al sector nord hi podem trobar àrees clarament forestals amb comunitats vegetals com ara les pinedes, les rouredes i els alzinars.
La seva població és de 200 persones, cosa que evidencia la singularitat d’aquest espai. Un espai enclavat dins d’una zona clarament urbanitzada i amb una pressió demogràfica molt elevada ja que és dins del corredor del Vallès. Hem de recordar que al sud d’aquest espai hi passa l’AP-7, anomenada corredor del Mediterrani, així com diverses vies de tren.
Vista aèrIa de Gallecs. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya
Mapa de la zona de Gallecs
Així doncs fem referència a Can Gallecs com un espai rural amb valors sobretot ecològics i paisatgístics. En aquest espai es combinen diversos usos del territori com ara el forestal o l‘agrícola, predominant l’agrícola ja que és al qual estan dedicades la majoria d’ha de terreny. A més a més té l’església de Santa Maria de Gallecs i algunes masies.
També és una eina de divulgació educativa que pretén transmetre els valors de l’espai rural i més específicament els valors d’un espai rural en una societat evidentment urbana i amb poc contacte quotidià amb la natura.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Tot començà una mica abans dels finals de la dictadura, als anys 70. Va ser llavors quan va arribar l’ultima onada de població a Barcelona i rodalies procedent d’altres llocs de l’estat. Per solucionar-ho el règim va planejar un nou ACTUR (actuació urgent urbanística) a la zona de Gallecs. Aquest ACTUR consistia en la construcció de polígons residencials d’alta densitat com el de Ciutat Badia i proposava una reserva de sòl.
Però al contrari de Ciutat Badia aquest ACTUR mai va arribar a ser executat a causa que el boom demogràfic va veure’s frenat bruscament. El fet curiós és que passats 30 anys com a espai urbanitzable, Can Gallecs no ha sofert grans transformacions en el seu territori, i l’interès per conservar-lo amb els seus valors ha anat en augment.
Al 1981 es firmà un conveni entre la Generalitat, la qual esdevingué titular del sòl, i l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Així fou com al 1984 l’ajuntament d’aquest municipi i el mateix Incasol (Institut Català del Sòl) concediren llicències agrícoles a gran part del territori. Més tard, al 1987 l’Incasol el declarà la zona com a sòl urbanitzable no programat d’utilitat pública. Posteriorment, un any més tard es declararà com a area de caça. Així doncs, la situació als 90 era que el sector sud de Mollet del Vallès, que quedava sota la AP-7, s’urbanitzava i altres municipis com Palau de Plegamans localitzaven industries al nord y voltants, limitant-ne el possible corredor biològic entre la serralada prelitoral i la litoral. Al contrari d’aquests municipis, Parets del Vallès va lluitar per mantenir la totalitat del sòl com a agrícola.
A partir de diversos estudis de valors naturals com els de l’ADENC, van sorgir moviments veïnals recolzats per l’ajuntament de Mollet del Vallès, aquests moviments lluitaven per la preservació de l’espai rural de Can Gallecs. Es sol·licità la inclusió de l’espai dintre del PEIN. Va ser l’ajuntament de Mollet qui el 1998 va intentar la tramitació de modificació provisional del Pla general del Municipi i del pla especial de protecció de l’àrea de Gallecs. La Generalitat va rebutjar el pla i com a resposta els ajuntaments de Mollet del Vallès i Parets del Vallès van crear el 2001 el consorci de l’espai natural de Gallecs i l’associació de pagesos.
A l’actualitat, s’ha iniciat la redacció d’un Pla Especial Urbanístic i del Pla d’Ús Públic. També actualment es vol incloure la zona dins del PEIN, per a la qual cosa cal seguir els següents procediments:
• El Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha de sotmetre la proposta de modificació del PEIN a informació pública durant un més, el mateix període del qual disposaran els ajuntaments afectats per al·legar
. •El mateix departament ha de demanar informes a diverses entitats, segons estableix la legislació.
•El PEIN haurà de rebre el vist-i-plau definitiu del Govern de la Generalitat.
Un altre problema és que les parcel·les agrícoles van ser expropiades perquè eren il·legals, però amb el temps és va veure el seu valor i és van posar a subhasta. A la subhasta però no es varen tenir en compte els drets dels antics propietaris, si no que es van sortejar els terrenys, d’una manera no gaire transparent.
VALORS DEL PARC
Com ja hem dit l’espai presenta una singularitat de diversitat ecològica, ja que és un dels pocs espais que comuniquen la serralada prelitoral i la litoral. Podríem dir que és únic però que desgraciadament la existència de nuclis urbans i vies de comunicació destrueix molt els seus valors. La lluita per la seva preservació és en ella mateixa un èxit ja que al ser a l’àrea metropolitana de Barcelona, es més fàcil que es perdin terrenys que no pas que se’n guanyin. A més a més, la gent que utilitza els terrenys solen ser veïns dels municipis afectats, que amb l’ajuda del centre d’interpretació del parc, no solament passegen sinó que coneixen i entenent millor els valors. Com a positiu dir que ho poden traspassar a les futures generacions, però com a aspecte negatiu hem de recordar que molts veïns i treballadors dels polígons del voltant, ho fan servir de drecera per evitar les autopistes i vies mes utilitzades. Inevitablement l’espai te un deteriorament visual fruit de la presència humana.
Per el que fa al valor paisatgístic destacaríem la presencia de cultius de cereals i vegetació mediterrània encara que amb escassa presència de vegetació mediterrània de muntanya. Te rieres que abasteixen els aqüífers i permeten la presència d’espècies autòctones com la polla d’aigua. Des del centre de interpretació del Parc també s’intenta recuperar les aus en perill d’extinció a les nostres terres, com la cigonya, malgrat no són autòctones.
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.