El passat dissabte 31 de Gener de 2026, el que havia de ser una visita rutinària a L’Estartit va acabar sent una magnífica sortida que ens permeté veure les conseqüències de les tempestes de les setmanes prèvies sobre el territori baix-empordanès, especialment el temporal Harry.

 

Ens vam llevar aviat i a les 8.10 hores del matí el meu pare i jo sortíem del pàrquing de casa de Barcelona. Desprès de 1 hora i 30 minuts fèiem parada a la gasolinera de Palafrugell. D’allà havíem d’anar directa al Racó del cafè de Torroella de Montgrí, on solem parar a esmorzar quan pugem a L’Estartit. Però un dels objectius del dia era veure l’estany d’Ullastret que desprès de molts anys sense aigua tornava a estar inundat, al menys en part. Hem de recordar que la zona d’Ullastret ja eren històricament aiguamolls. És més a l'època dels Ibers, al Segle VII a.c, quan es van instal·lar en aquesta zona i concretament al Puig de Sant Andreu d’Ullastret i a l’Illa d’en Reixac. Com be veiem en la toponímia la línia de costa en aqueslla època era molt diferent que actualment. Posteriorment i ja des de fa molt temps l’estany d’Ullastret alimentat per les aigües del Riu Daró inundava una cubeta tectònica (una depressió en el terreny) en una acumulació d'aigües sobreeixides d’on emergien dos illes, la d’en Reixac i la de Puig d’en Serra que estaven comunicades amb el mar Mediterrani a través d’un seguit d'embassaments litorals. L’estany d’Ullastret va existir com a tal fins a finals del Segle XVIII i principis Segle XIX. Com be diu el polític i geògraf Pasqual Madoz " era una zona malsana a causa de les emanacions pútrides d'un estany" demostra que en aquella època es veien les zones humides com un focus de mosquits i malalties com el paludisme. Així en aquesta època igual que moltes d’altres zones humides de Catalunya l’estany es va dessecar i va convertir en conreus aquesta zona, que és com es troba actualment.