CORSEGA EN BUSCA DE LA PRÒPIA IDENTITAT
ÍNDEX
1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CÒRSEGA
2. SOBRE LA DEMOGRÀFIA DE CÒRSEGA.
5. L’ESTATUT DEL 1983: UNA ANTIGA REIVINDICACIÓ
6. L’ENFRONTAMENT ENTRE CORSEGA I FRANÇA
7. DEMOCRATITZACIÓ DEL CONFLICTE
9 EL REFERÈNDUM: UN PUNT I APART
SITUACIÓ GEOGRAFICA DE CÒRSEGA
Còrsega és la quarta illa més gran del Mar Mediterrani. Està situada a 170 km del litoral francès, a només 12 km de l’illa italiana de Sardenya i a 70 de la Toscana italiana. No obstant aquesta illa amb passat genovès, pertany a França. La seva capital política esta situada a Ajaccio, al sud de l’illa, A les ciutats d’Ajaccio i Bastia, l’altra província, es on es concentren la majoria de la població, tot i això són ciutats no gaire grans ( Ajaccio per exemple, 60.000 habitants). Antigament la capital era Corte ciutat situada a l’interior de Còrsega, actualment la quarta ciutat més poblada amb 5.600 habitants. A Corte hi trobem la Universitat de Còrsega.
Pel que fa a la Geografia física de l’illa de Còrsega es diu que és una muntanya al mig del mar, ja que te cims per sobre dels 2.000 metres. Té uns 1.047 km de litoral.
Còrsega, ha sofert un estancament demogràfic accelerat per les polítiques centralistes franceses durant el darrer segle. Els dos factors clau han estat, la llei colonial duanera i les guerres mundials. Per el que fa a les guerres, ser cors afavoria formar part dels combatents francesos a les guerres del país, provocant un descens brusc de la població com a conseqüència a l’augment de la mortalitat.
La llei colonial duanera de 1881 afavoria el comerç de França amb les colònies, i afeblia les relacions comercials de l’illa a l’hora d’exportar els seus productes, més cars que els d’ultramar.
SOBRE LA DEMOGRÀFIA DE CÒRSEGA
GRÀFICA DEL CREIXEMENT DE POBLACIÓ A CÒRSEGA, ENTRE 1.801 I 2.006, INCLOENT-HI LES DUES PROVÍNCIES
Els corrents migratoris del 1.930 cap a la França continental tingueren una doble partida: Primer el descens demogràfic i posteriorment la repoblació de l’illa amb els anomenats “pied-noirs”, ciutadans francesos expulsats pels algerians i amb un alt poder econòmic. Les migracions també anaven del interior a la ciutat.Això afavorí clarament la pèrdua d’identitat de l’illa, i començaren a sorgir moviments nacionalistes, contraris a les polítiques centralistes de París.
EL NACIONALISME CORS
La nació dels Cors, ha estat sempre una nació oposada a qualsevol tipus d’ocupació forana. Han passat per l’illa diverses civilitzacions, entre elles la catalana, la italiana, (que fou foragitada amb l’ajuda dels francesos) i més tard els genovesos. Però ens hem de remuntar a l’època de Pasquale Paoli que fonamenta els pilars del nacionalisme cors. Quan tenia 10 anys, el 1735, es va declarar la república independent de Còrsega, i el seu pare fou el president de l’assemblea. Ell l’alliberà dels genovesos i instaurà la primera constitució que ha tingut Còrsega.A més a més d’adoptar l’emblemàtica bandera de la “tête de moro” (cap de moro). Va crear les escoles corses i la Universitat de Corti. La durada de la república va ser molt efímera però va obrir el llegat del nacionalisme cors.
Més tard doncs en ple romanticisme i amb la tornada dels nacionalismes, Còrsega va optar per un nacionalisme d’esquerres, i no pas liberal. Les causes probablement foren les crisis que sofrien els natius de l’illa, la majoria d’ells vivien a l’interior de l’illa i veien com les seves vinyes foren comprades per els “Pied-Noirs”, i conseqüentment veieren com s’anava destruint el paisatge element que per als natius era un tret característic de primer ordre. A més a més progressivament Còrsega fou envaïda de funcionaris francesos.
El 1960 el govern francès va optar per crear el Par, programa d’acció regional, i el qual pretenia desenvolupar l’agricultura i el turisme. Per a l’agricultura els fons d’inversió foren insuficients i el Par fracassà. Pel que fa al turisme es construïren 100 hotels per tal d’aconseguir més ingressos que no es repartiren a mode igual, la majoria dels corses no veien els diners que proporcionava el turisme massiu, aquest diners se n’anaven cap a París. Es massificà el litoral, i la pesca i la mineria no es veieren ratificades com a activitat típica de l’illa que eren.
Un altre problema molt arrelat a l’illa de Còrsega és el dels clans. Màfies, que tenen el seu origen en els bandits d’honor, assassins que amagats a la muntanya no s’havien d’enfrontar a la llei però vivien esperant la revenja dels familiars. Els clans sempre han estat motiu de fricció entre Còrsega i França, que s’acusen mútuament de fer los servir pels seus interessos. Sembla ser que França els donava diners per fer-se amb els recursos de l’illa. A la vegada la imatge venuda a l’exterior i especialment a França és la d’uns clans vinculats amb la ideologia nacionalista, la qual cosa no és gens certa.
EL GRUP ARMAT FLNC
L’època culminant del nacionalisme cors fou sens dubte la dècada dels 80, en la qual l’abandonament del territori cors i els seus habitants fou tal per part de França, que aparegueren les primeres disputes armades entre els partits i fronts armats i la gendarmeria aliada amb els clans.Durant els anys 80, 30.000 ha de les vinyes litorals, eren a mans dels colons francesos mentre que només el 25 % pertanyen a nadius, així havien arribat a l’illa 43.000 funcionaris i havien marxat 41.000 nadius cap a altres destins a la recerca de feina. Així doncs, al 1989 el 70 % de les terres litorals quedaren sotmesos a l’especulació urbanística, i el govern Francès creà un complex turístic al mig del Mediterrani aconseguint així els seus objectius.
Tot i que arribà un moment en que es creia que Còrsega, havia arribat a la mort cultural com a conseqüència de la repressió i el centralisme del govern francés, l’assumpte dona un gir inesperat; Sempre vinculat amb corrents d’esquerra revolucionaria, el nacionalisme cors es radicalitza i es crea el front d’alliberament nacional Corsa. Els fets d’Aleria causaren estupor a Còrsega, grups paramilitars, ocuparen un celler propietat d’un “pied-noir , París envià 100 gendarmes, però els paramilitars s’atrinxeraren i mataren dos policies en el tiroteig
El 5 de Maig de 1976 es donava a conèixer el FLNC, amb 21 explosions simultànies. El 1981 militants del FLNC van entrar a la presó i executaven a Marc Leccia i a Salvatore Contini. El 1983 França declarà il·legal l’organització, i va detenir molt dels seus activistes. El 1986 s’organitzà una manifestació pels carrers d’Ajacciu demanant l’amnistia pels presos.
La lluita terrorista a Còrsega encara va registrar més episodis sagnants, però va ser l’inici d’una dura lluita política que encara duraria molt, però a la qual li fou concedida un dels seus objectius, a les primeres de canvi la creació d’un estatut. En ell s’acordava la concessió d’una assemblea
A la foto membres del FLNC duen a terme entrenaments. Aquestes imatges les difonien ells mateixos per a capturar nous adeptes i enviar un missatge de por a França.
L’ESTATUT DEL 1983: UNA ANTIGA REIVINDICACIÓ
L’estatut que va concedir França per a Còrsega, era un estatut retallat des del principi, més concedit per por a un nou “separatisme” que no pas per el reconeixement de la nació corsa o l’obertura al diàleg.
Aquest estatut promulgava 6 punts, la descentralització del poder, el reconeixement de Còrsega com una col·lectivitat territorial i no com a dues províncies franceses, la creació d’una assemblea sempre d’acord amb el govern central i la constitució francesa, la creació de petits comitès per avaluar els nivells de l’economia; l’ensenyament; els transports i els serveis a Còrsega i la conservació del delegat de Govern a Còrsega.
La població corsa però no va estar d’acord de bon principi amb els punts que dictaminava el nou estatut. Així doncs la lluita política i armada encara continuà oberta, i no fou fins l’arribada de Lionel Jospin al govern francès quan s’obriren noves perspectives de futur.
SEGONS LA DIVISIÓ ADMINISTRATIVA DE L’1 DE GENER DE 1976, EL DEPARTAMENT DE CORSEGA RESTA DIVIDIT EN DOS PROVINCIES LA 2a ( AJACCIU) i la 2b (BASTIA)
L’ENFRONTAMENT ENTRE CORSEGA I FRANÇA
França pensà que la seves politiques havien aconseguit eradicar del tot el nacionalisme, però els constants actes terroristes del FLNC i l’aparició clau de dos partits, Unita Naziunalista (Mca) i Unione di u Populu Corsu, donà peu a una nova lluita en la qual la dreta francesa tot i ser la primera força, ja no era majoritària. A més a més els partits corses eren minoritaris estaven més cohesionats, ja que havien de posar d’acord a menys militants.
El govern francès veié obligat a dur a terme una sèrie de mesures descentralitzadores com la creació de l’assemblea de Còrsega. La qual constaria de 61 membres.
Però el camí pels corses no seria gens fàcil ja que a les primeres eleccions va mancar falta de unitat dels seus partits. Els resultats així ho demostren ja que Unione di u Populu Corsu va treure només un 10’6% de la quota electoral, sent el partit nacionalista més votat. Degut a la lluita terrorista i a l’assassinat del militant del FLNC Guidu Orsoni, per part de cossos parapolicials francesos, es convocaren noves eleccions al 1984. Aquelles eleccions del 1984 destacaren per dos fets: la gran majoria absoluta de la dreta francesa i la irrupció dels independentistes, (Unita Naziunalista, Mca), a l’assemblea. La contrapartida d’aquells fets per part del govern francès fou introduir el clanisme a l’assemblea, a les eleccions del 1986.
Així al 1989 s’uneixen les dues principals forces polítiques corses i el seus resultats milloren substancialment, a Ajacciu treuen un 23’3% dels vots. Convertint-se en la 3a força política en aquella ciutat, només a uns quant vots de l’esquerra francesa.
Als anys 90 començaren amb el mateix pessimisme que ho havien fet els 80, s’escindien del Cn, l’ aliança dels partits abans esmenats, dos partits més que no tenien com a fi la independència de Còrsega.
Al 1992, la Cn aconseguí el 25 % dels vots i veié com el nacionalisme avançava a un ritme mai abans experimentat a l’illa.Al 1999 després de l’assassinat del prefecte a l’illa Claude Erignac, el qual s’atribuí “Sampieru” un grup fins llavors desconegut, es convocaren noves eleccions. En aquelles eleccions la sorpresa fou el nou partit Corsica Nazione, i l’ aparició de moltes minories en l’assemblea, afavorí els interessos corses, ja que una de les minories majoritàries era Corsica Nazione.
Al 1999 es va crear la coalició “Unita”, amb pràcticament tots els partits nacionalistes i s’establí el marc de les converses de Matignon.
EVOLUCIÓ DELS `PARTITS NACIONALISTES CORSES, DESDE 1966 FINS A LA CREACIÓ D’UNITA.
DEMOCRATITZACIÓ DEL CONFLICTE
Uns sondejos realitzats al 2.000, a Còrsega, afirmaven que el 66% de la població es sentia Corsa i Francesa a la vegada, mentre que un 22% es sentia sols d’una de les dues nacionalitats. Així doncs el conflicte prenia unes magnituds molt diferents. Possiblement el FLNC se’n adonà i veié que si abans els objectius havien estat mantenir vius una cultura i una llengua molt fràgils de salut, s’estaven obrint nous reptes com el d’aconseguir una pau duradora a l’illa. També el govern francès havia pres una nova actitud respecte el problema i així ho admeté en un comunicat el FLNC, el qual afirmava per part de la banda armada que França havia mantingut una posició més flexible en els últims 25 anys.
Després de 25 anys el FLNC afirmà que els seus objectius, eren el de deixar de ser una bada paramilitar política, per a passar a ser una agrupació militant més amplia i en la qual cada membre sàpiga quin paper hi desenvolupa. També posaren de manifest la seva intenció de deixar de ser l’única opció per al poble cors, i creieren que la maduresa política de l’assemblea permetia una dissolució del grup “Unità”. També rebutjaren tota mena de racisme o xenofòbia.
A canvi el govern Francès permetí reobrir la Universitat de Corti, ampliar els mitjans de comunicació corses i crear la col·lectivitat territorial, és a dir suprimir la divisió de Còrsega en dues províncies franceses.
En el procés de pau van jugar en contra dels interessos corses dos factors, un d’extern la dreta francesa, a la qual treuen crèdit per la seva mera condició de dretes , i l’altre intern, la possible visió derrotista del pacte per part dels cors. Aquesta visió derrotista es basava en el reconeixement per part del FLNC que hi havia hagut massa sang desbaratada pel camí, és a dir que havien mort massa dels seus militants, i que no volien que es tornes a repetir.
LES CONVERSES DE MATIGNONEl FLNC
El FLNC va ser ferm amb la seva actitud, i va col·laborar en tot moment amb el govern de França, el qual a la vegada va tapar qualsevol intent de cop fracassat per part de sectors contraris a la negociació.
Així Alain Jospin , després de reunir-se amb els representants corses, va traslladar la seva petició a l’assemblea de Còrsega, per posar-se d’acord sobre els textos que després s’haurien d’aprovar. Els representants de l’assemblea cors van enviar dues mocions, a la primera es demanava, l’ensenyament cors i el reconeixement de la nació, i a la segona un estatut i la tributació econòmica pròpia dels impostos. París només volia un text votat per majoria absoluta, i el juliol de 2.000 ja tenien el text preparat. El text va ser aprovat per 41 vots sobre 51 electes a Còrsega, malgrat l’oposició dels jacobins . Es va retocar la constitució francesa, fet del tot indispensable si es tenien en compte els punts de l’estatut cors. Els avenços més destacats d’aquest estatut, foren la concessió de competències en agricultura, pesca i boscos, ja que els corsos sempre s’havien mantingut una voluntat de protecció dels seus recursos naturals, la qual cosa però s’oposava als propòsits turístics de França. Entre d’altres en destaquen el reconeixement del sindicat cors de treballadors, l’estatut fiscal, les disposicions particulars per l’estatut de Còrsega, i l’ensenyament del cors a primària i secundària.
EL REFERÈNDUM: UN PUNT I APART
AL 2.002 es va celebrar el referèndum en el qual el poble cors havia de decidir el seu futur. Des del punt de vista dels corses va ser un fracàs ja que no van aconseguir els seus objectius. L’objectiu principal del referèndum era decidir si Còrsega es convertiria en una col·lectivitat territorial, igual que havien fet les TOM , i la opció més votada fou el NO.
Així a França Lionel Jospin i el PS van perdre les eleccions del 2.003 cedint el poder a Jaques Chirac representant de la dreta francesa. Això suposaria un nou tomb en la política regionalista francesa. El nou ministre d’interior ( i actualment 1er ministre de França), Nicolas Zarkozy, va fer una ruptura de Lionel Jospin. Va voler veure les converses de “Matignon” com a un primer pas del pla de regionalització de França. Un vell pla francès , més encarat a evitar possibles problemes de descentralització del poder francès, que no pas a respondre a les peticions d’autodeterminació de Còrsega, que tot i això no arribaven a una majoria absoluta
Així s’acabà de manera temporal el conflicte, amb la manca de compromís de l’estat Francès, però no es garantia un final definitiu. En aquell moment, la societat francesa, molt polititzada, s’havia convertit en un debat bipolar entre la dreta i la esquerra, on s’hi menyspreava la realitat de les seves nacions.
No és d’estranyar que a França siguin tant poc escoltats personatges com Lionel Jospin, el polític francès que ha tingut més predisposició pel diàleg i la pau. Si analitzem les dues corrents politiques franceses des de la revolució, el jacobinisme o centralistes i els girondins més progressistes, veure’m els primers com a una corrent pesada i inamovible dins dels cercles polítics francesos, la qual relenteix sempre els intents de descentralització que proposa l’esquerra.
Així doncs el problema manté un avantatge respecte als altres conflictes nacionalistes, com és la democratització d’un anterior conflicte armat. Però pateix el mal d’estar encaixat dins d’un marc molt favorable per a França com és el immobilisme polític de París i l’escassa repercussió dels esdeveniments del poble cors dins de la seva pròpia geografia, és a dir, la que queda emmarcada dins l’illa.
CONCLUSIONS
És molta l’objectivitat i rigor necessària, per entendre aquest conflicte. Per això no em resultarà gens fàcil extreure’n gaires conclusions. Una d’elles és que el poble cors no encaixa en el planejament de la política francesa, l’illa si. L’illa es una font d’ingressos que França no pot deixar escapar, la nació corsa en canvi és un desprestigi de la identitat de França i de la marca França arreu del món.
Còrsega es una nació per qui vol que ho sigui, pels seus habitants, aquells que saben apreciar els seus boscos, conèixer la seva llengua. Però la realitat es que la salut del poble cors és feble, que tot i no ser menys nació per ser menys habitants, no ha sabut definir el seu futur en els moments claus. És fa difícil de comprendre que molts cops només s’ha sabut defensar Còrsega des del llenguatge de la violència. També és cert que França ha mantingut un domini i actitud colonialista sobre Còrsega des de fa segles. Desde Còrsega s'han sentit menyspreats històricament en les diferents negociacions amb l'Estat Francés. Si ve ultimament França ha cedit a certes demandes, aquest continua sense tractar el poble cors de igual igual, a les negociacion tot manifestant una actitud de superiortat, que no agrada gens al poble cors.
Malgrat això Còrsega destaca pel seu esperit i el dels seus habitants de viure en pau, que es el camí que han empres els ciutadans. També destaca pels girs radicals en la seva trajectòria, per tant no descartem una nova aparició del conflicte, això si es del tot impredictible com i quan ho farà.
BIBLIOGRAFIA
- LLIBRES EXTRETS DE LA BIBLIOTECA DE LA UAB“CÒRSEGA, UN ALTRE COMBAT”, FUNDACIÓ CATALANA, COL·LECCIÓ: LLIBRE DEL SEGLE. Callau Tomàs, Martinez Albert, Miró Jordi
- TREBALLS EXTRETS DE LA BIBLIOTECA DE LA UAB“DEVOLUITION I DESCENTRALISATON A ESCÒCIA I CÒRSEGA”, IEA, COL·LECCIÓ: EL CLIP. Serrano Balaguer, Ivan.
- RECURSOS DE LA XARXA
HTTP://WWW.ES.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/CORCEGA
HTTP://IMAGES.GOOGLE.ES/IMAGESHL=ES&Q=+CORSEGA&BTNG=B%C3%BASQUEDA+DE+IM%C3%A1GENES&GBV=
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.