GEOLOGIA DE MONTCLÚS
El passat dissabte dia 25 d’Abril del 2026, es va fer una sortida geològica per part de Geoleg.cat, a la zona de la Vall d’Àger i més concretament al poble abandonat de Montclús, a la comarca lleidatana de la Noguera.
Ens vam llevar a les 7 del matí i a les 7.19 sortíem el meu pare i jo amb cotxe de casa a Barcelona. La idea era trobar-nos amb l’Íngrid i en Jordi de geòleg.cat i la resta del grup a les 10 al restaurant Can Jordi del municipi de Les Avellanes, també a la Noguera. S’ha de dir que ja he anat a forces sortides amb ells i sempre ha estat un plaer i cada una d’elles ha estat un viatge ple de sorpreses i coneixements.
Vam sortir per l’avinguda Diagonal i d’allà vam enllaçar amb la B-23 i la A-2 cap a Lleida. Vam deixar enrere Igualada i Cervera i Tàrrega. A l’alçada d’Anglesola vam prendre la C-35 direcció a Balaguer. He de reconèixer que aquesta carretera sempre m’ha fascinat, es una recte de 28 km amb una única corba a Tornabous. A més a més a aquestes alçades de l’any, la primavera ens del·laïta amb la visió d’uns planícies amb els camps ben verds tacats pels grocs de la colza i els vermells de les roselles. Un cop ens vam desviar a l’alçada de Balaguer, vam prendre la Carretera C-12 en direcció a Àger, fins que vam arribar al punt de trobada, el Restaurant Can Jordi. Com encara era força aviat, el meu pare i jo vam esmorzar tot esperant la resta de companys d’excursió. Així doncs a les 9.45 ja ens trobàvem amb en Jordi de geòleg.cat. En aquesta sortida comptaven amb la participació d’en Jordi, geòleg d’Eureka i que també organitza activitats al Geoparc Orígens, dintre del qual ens trobàvem. Aquest es un dels dos geoparcs, figures de protecció i promoció del territori que atorga la UNESCO que tenim a Catalunya. El Geoparc Orígens destaca per que ens revela la història dels últims 500 milions d’anys amb fenòmens com la creació dels Pirineus, l’aparició i desaparició dels Dinosaures o l’aparició dels primers pobladors humans fins al moment actual.
Així vam estar esmorzant al bar i desprès de coneixes ja eren les 10.30, així que ens vam repartir en 4 cotxes i vam començar pròpiament la sortida. Jo vaig tenir la sort d’anar amb el cotxe dels organitzadors tots ells geòlegs i als quals escoltava amb atenció als seus coneixements. Al cap d’uns 20 minuts per pistes de terra i un paisatge verd com l’herba vam arribar a la primera parada situada al terme municipal de Santa Linya i les Avellanes. Allà vam fer una ronda de presentació dient els nostres noms (a alguns ja els coneixia d’altres sortides ) i tot seguit ja entràvem en acció. Tal com havia de ser, la primera parada va servir d’introducció geològica de la zona on ens trobàvem. Anem a veure-ho una mica al proper paràgraf.
Parada 1
Amb ajuda del mapa geològic de Catalunya i comprimint tant els Pirineus com les muntanyes Catalanides vam veure com ens trobàvem al límit entre la serralada dels Pirineus i la Depressió Central o de l’Ebre. Veiem doncs que ens trobem en el límit sud del Prepirineu, els quals arriben aproximadament fins a la ciutat de Balaguer.
Imatge 1: Mapa geològic de Catalunya
Geològicament parlant ens trobem en les anomenades Serres Marginals. Una de les diferencies amb altres sortides que havíem fet amb Geòleg.cat es que si a la Catalunya Central predomina el Cenozoic aquí predomina el Mesozoic.
Es clau comprendre que es un encavalcament. Per això i tenint en compte la complexitat d’aquest fenomen he optat per pujar una imatge que ens faci més fàcil entendre-ho.
Imatge 2: Exemple d’encavalcament
Agafarem la descripció que hem trobat a viquipedia ja que es força entenedora. Un encavalcament és un tipus de falla inversa que té la particularitat que la seva superfície de falla forma un angle inferior als 45° amb l'horitzontal, en la qual els nivells més antics pugen a favor d'un pla inclinat, fins a situar-se per damunt d'altres nivells més moderns. És un terme que s'utilitza per estructures de gran escala. En el cas de la Serra del Montsec el mesozoic encavalca el cenozoic.
Els nivells de desenganxament, es on a causa d’una fractura una capa inferior empeny la superior i aquesta llisca plàsticament per sobre d’ella. En el cas del Montsec serra situada al nord de les Serres Marginals i en aquestes, el nivell de desenganxament te lloc sobre evaporites del cenozoic i en alguns casos del triàsic. En aquests llocs hi ha diferents ambients sedimentaris. Un cop el mar es retirà apareixen rius i llacs. Així mentrestant que els rius sedimenten argiles, els llacs acumulen roques calcaries més dures que les anteriors. Fa uns 65 m.a. el mar cobreix aquestes conques sedimentaries i forma les roques alveolines, calcaries on predominaven aquest petit foraminífer que solen viure en aigües clares i somes. Per contra a les aigües més brutes i tèrboles predomina la presència de nummulits.
Així doncs fa 20 milions d’anys el Prepirineu era un altiplà amb nivells de conglomerats de la formació Gurp. En aquest moment s’aturà la sedimentació i comença l’erosió que provoca la nova xarxa hidrogràfica que escava aquests conglomerats. Com podem veure a la imatge inferior hi ha un triple encavalcament. La làmina de Sant Corneli-Bòixols encavalca la del Montsec i aquesta a la vegada encavalca la làmina de les Serres Marginals. Totes elles recorren uns 40 km cap al sud. En geologia s’utilitza l’anglicisme piggy-back per descriure aquests encavalcament i lamines en que simultàniament a la tectònica hi actua també la sedimentació.
Imatge 3: Esquema dels encavalcaments mencionats.
Prèviament a aquests encavalcaments la xarxa hidrogràfica estava configurada de tal manera que els rius anaven en direcció Oest-Est. Actualment els principals rius, com el Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa o el Segre van de Nord a Sud aprofitant falles que tenen la mateixa direcció i sentit. Es interessant veure com les sals i roques evaporites afavoreixen el desplaçament de les roques encavalcades, com passa per exemple aquí a Lleida. Per contra a la zona de Vic al no haver-hi presència de sals en el nivell de desenganxament els encavalcament són molt petits o inexistents.
Entre altres curiositats podem veure com a les serres Marginals hi ha un hiatus de 100 milions d’anys, és a dir ens falta tot el cretaci inferior, de tal manera que el cretaci superior entra en contacte amb el Juràssic. També sabem que en aquests paratges s’hi troba la Montsieca Vidali, la flor fossilitzada més antiga del Mon. Per acabar les curiositats, des del punt on ens trobàvem veiem la Serra de Sant Mamet un anticlinal amb forma de dom salí.
Imatge 4 i 4b: Esquema de la Serra del Montsec
Imatge 5: Imatge de la Serra del Montsec
Introduït ja el context geològic de la zona, vam pujar als cotxes de nou fins a arribar al següent punt d’interès; l’antic poble de Montclús. A continuació citaré la descripció del doctor en geologia Josep Maria Mata.
El poble de Montclús va desaparèixer engolit per la muntanya el 3 de març del 1373. Les rondalles afirmen que aquest era un poble molt pecador i que per això Déu el va castigar. "La llegenda deia que la terra engoliria el poble, perquè era molt pecador", diu Josep Maria Mata, doctor en Geologia i natural de Lleida. La realitat, però, és que aquesta vila situada al Montsec jeia sobre una mola de roques calcàries i argiles i un terratrèmol se la va empassar. Només en va quedar intacta l'ermita de Sant Urbà. Mata detalla les condicions sobre les quals s'aixecava la petita localitat: El poble estava situat entre dues falles i sobre unes roques calcàries molt fracturades. A més, a sota hi havia argiles. Una barreja inestable, tot i que no de risc imminent". Aquell moviment va tenir prou força per moure les roques, perquè l'indret ja estava esquerdat, i va obrir un espai per on es va enfonsar la major part del poble. Ara bé, no tot el poble va caure. "Va quedar una paret del castell i l'església", afegeix Mata. La llegenda relata que es va salvar una dona que era dins l'ermita resant. Precisament aquesta ermita es trobava entre dues d'aquestes fractures i no va ser afectada pel moviment sísmic.
Imatge 6: Espadat on es trobava situat l’antic poble de Montclús.
Imatge 7: Ermita de Sant Urbà, que resistí al terratrèmol del 1.373
Imatge 8: Paret del castell de Montclús que resta en peu.
Imatge 9: Vista del pantà de Camarasa i el Montsec al fons.
Imatge 11: Restes de parets de casa a Montclús.
Imatge 10: Restes de parets de casa a Montclús.
Imatge 11: Espadat davant de Montclús.
Imatge 12: Fòssil de cargol.
Imatge 14: Esquema geològic de les muntanyes que teníem davant del poble de Montclús.
Imatge 13: Esquema geològic de les muntanyes que teníem davant del poble de Montclús.
Destacar la presencia de jaciments d’icnofòssils, senyal o rastre que han deixat organismes, al poble de Camarasa. També es interessant saber que en aquesta zona, concretament al costat del poble de Fontllonga, hi ha un dels quatre únic s punts a Espanya on s’han trobat evidencies dels límit K/Pg (lloc on contacten el Cretaci i el Paleogen). Aquest límit es molt important ja que suposà l’extinció dels dinosaures degut a la caiguda d’un meteorit. La presència a la zona de Iridi i d’alguns isòtops en son una prova. A més a més es l’únic d’aquests quatre punts i dels situats a la resta d’Europa que s’ha localitzat en continent, ja que les altres tres es troben en medi marí, concretament a Agost, (Alacant), a Caravaca (Múrcia) i la més important al flysch de Zumaia, (Guipúscoa).
Tot plegat ja eren les 14.30 i un cop acabada la sortida tocava anar a dinar. Així que vam tornar amb els cotxes al Restaurant Can Jordi (Les Avellanes). El meu pare i jo vam decidir dinar amb el grup. Va ser un agradable dinar amb bona companya i bona teca, i que va fer que fos un dia molt complet i crec que molt satisfactori per tots, incloent organitzadors i assistents.
Mapa 1: Mapa del trajecte realitzat el passat dia 25 d’Abril entre Barcelona i Montclús.
Així capa les 17.15 i desprès de fer sobretaula vam decidir que era hora de marxar. De tornada vam passar altre cop per la C-12 fins a Balaguer, la C-53 fins a Tàrrega i la A-2 fins a Barcelona. A les 19.30 arribàvem a casa, desprès de passar un gran dia per les terres de Ponent. Una zona que de ben segur tornarem a visitar més endavant.
Adjunto per acomiadar-me una bonica foto que m’ha passat el meu pare de Corça, i que va fer durant l’estona que va durar la sortida. Aquesta foto es la forma de donar-li les gràcies per acompanyar-me en aquestes boniques i a vegades llunyanes sortides.
Fins a la propera i no oblideu visitar la meva pàgina web on trobareu moltes altres històries;
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.