GEOLOGIA DEL BAGES
INTRODUCCIÓ
Aquest informe es un resum de la sortida de camp al Bages dins del context de l’assignatura de geomorfologia, del grau en Geografia, Ordenació del Territori i Medi Ambient. En ella vam fer 6 parades a 3 municipis d’aquesta comarca, concretament Sallent, Súria i Cardona, Aquest text va ser redactat durant el curs 2.009.-2010. Al 2026 està sent revisat per incorporar-lo a la meva pàgina web Trepitjant el Territori dins la secció de Geologia.
CONTEXTUALITZACIÓ GEOGRÀFICA:
La regió que vàrem visitar es la zona coneguda com a Pla de Bages, dins la comarca del Bages, a la Catalunya Central. La regió queda delimitada per la Serra de Castelltallat a l’Oest, Montserrat al sud, el Moianes a l’Est i el Prepirineu al Nord.
1. Mapa de situació de la zona estudiada.
Mapa 1: Mapa de situació de la zona estudiada.
Mapa 2: Mapa ampliat amb les 6 parades que varem fer durant la sortida
Aquesta plana forma part de l’estructura geomorfològica coneguda com a Depressió central catalana o Depressió de l’Ebre, que s’estén des de Navarra fins a Catalunya, seguint la direcció del curs del Riu Ebre.
El paisatge és una transició entre els relleus elevats dels Pirineus, i la plana de la Depressió Central. Sovintegen els anticlinals i sinclinals, de direcció SO-NE, disposats com la Serralada dels Pirineus. El resultat són relleus pocs accentuats, i alternants amb terrenys plans formats per l’erosió fluvial del Llobregat i el Cardener. També són típiques de la zona les terrasses fluvials, terrenys favorables per el conreu i l’assentament humà
Els materials que formen aquesta conca d’origen marí, daten del terciari, més concretament del Paleogen (Eocè Superior i Oligocè). Les zones on els al·luvions han format les terrasses fluvials, són materials que daten del quaternari. Són materials sedimentaris d’origen marí. Aquestes roques han estat lleument plegades per tensions produïdes durant el Eocè Superior (Paleogen).
Esboç 1: Formació terrasses fluvials
Per el que fa ala geografia humana i econòmica de la comarca, destaquem la extracció de sals, ja sigui en pous o a l’aire lliure, com en el diapir de Cardona. Ja des de l’època romana, en que es van començar a extreure les sals per fer conservació dels aliments, la sal ha estat un recurs molt preuat. Així a principis de Segle XX, trobem a la comarca pous salins a quatre poblacions, Sallent, Súria, Balsareny i Cardona.Entrem tot seguit a veure les 6 parades que conformen la sortida
Parada 1: Cementiri de Sallent
Cabussament: 2º, NO
Direcció Capa: SO –NE
Carbonatada: Si, reacciona a la prova de l’àcid clorhídric.
Materials: Calcaries i Margues.
Foto 1: Cabussament de l’aflorament de margues i calcàries a Sallent.
Foto 2: Vista de l’aflorament de margues i calcàries a Sallent.
Explicació parada:
Primer hem vist l’aflorament situat al cementiri de Sallent, el qual presentava una clara estratificació. Es podia veure una alternança de margues amb roques calcàries. El cabussament dels dos materials era molt suau i concordant, en sentit NO.
Tots dos materials contenen carbonat càlcic en major o menor grau, ja que reaccionen a la prova de l’àcid. Les calcaries són d’origen bioclàstic, ja que s’hi ha trobat fòssils d’origen marí, cosa que denota que eren aigües superficials i tèrboles.
Els sediments estan en estrats alterns degut a les constants transgressions i regressions marines, les margues precipitaven primer i quan es retirava la línia de costa, precipitaven les calcàries.
Dalt del dors de cuesta en el que estàvem hem pogut veure que el cabussament de les capes era paral·lel al pendent de la muntanya, per tant podem dir que era una superfície estructural.
Hi havia presencia de diàclasis degut a les tensions que s’exerceixen des del fons, però les diàclasis del sostre de l’aflorament no són iguals que les del mur. Si poguéssim fer una visió de perfil, veuríem diàclasis amb forma romboïdal al sostre, com les del següent dibuix, que no són concordants amb les del mur. Aquest pla de diàclasis es típic de les superfícies dures com les calcàries, que un cop han emergit del mar s’han consolidat.
Esboç 2: Diaclases
Foto 3: Diaclases
Esboç 3: Dibuix esquemàtic de la vista des del cementiri de Sallent
Foto 4: Vista de Sallent i el runam des del cementiri
En front d’on estàvem situats, a l’altra banda de Sallent, hem observat un relleu en cuesta, diferent dels que havíem vist en altres ocasions. Com es veu al dibuix s’intuïa que les cuestas que tenien el front de cuesta orientat cap al sud, cabussaven cap al nord i que les oposades a aquestes, cabussaven cap al nord. Aquests relleus en cuesta estaven separats per un sinclinal, l’eix del qual seguia una direcció Est- Oest. Aquest era un sinclinal molt suau.
Finalment varem veure el runam salí del Cogulló (Sallent), que tot i ser artificial, es la muntanya més alta del Pla de Bages, i més enllà al sud observàvem el Inselberg de Montserrat, amb la serralada prelitoral més al sud.
La baixada des de les muntanyes on queda encasellat Sallent, i el tàlweg del Riu Llobregat no es produeix d’una manera uniforme si no que es esglaonada. Aquests graons són terrasses fluvials, o registres del curs del Riu a l’antiguitat. Es formen per l’acumulació d’al·luvions, materials al·lòctons que han estat transportat curs avall per el riu.
PARADA 2: Barri de l’Estació de Sallent.
En aquesta parada veiem una alternança de dominis marins i continentals, (foto) i ens confirmen que a mesura que baixem d’alçada els dominis marins son més habituals per que aquests terrenys estaven més profunds en el mar.
Foto 5: Barri de l'Estació a Sallent
En aquests terrenys situat a l’extrem sud de la vila de Sallent s’hi va edificar el barri que porta el nom de l’antiga estació dels F.G.C., des d’on és transportava la sal del pou de la Mina Vella fins a Manresa. D’aquest pou se’n va extreure materials evaporítics fins els anys 1.950 -60.
Quan la mina va tancar es va començar a produir un ràpid procés de dissolució de les sals, accelerat per el tancament de les maquines de drenatge i bombament d’aigua que tenia l’empresa explotadora i que impedia que l’aigua en dissolgués els materials evaporítics. Així un estudi geotècnic als anys 80, determina que s’han enllaçat les galeries, formant forats de grans dimensions sota les cases del barri, s’ha format un sistema càrstic salí. Mitjançant els radiosondatges s’han detectat algun forat o dolina de més de 200 metres.
Foto 6: Esquerdes a cases del barri de l'estació de Sallent
D’altra banda l’ajuntament tot i ser-ne conscient permet edificar fins els anys 96 aproximadament, i no va ser fins fa pocs anys que es decreta l’ordre de desallotjament d’algunes zones del barri, a pesar que les esquerdes en els edificis són visibles a tota la zona. Així els veïns no volen marxar ja que han d’anar a cases de protecció oficial, i el POUM tampoc havia reservat espai per construir.
El fenomen de les dolines que es formen en els dipòsits salins es repeteix amb freqüència en la zona del Pla de Bages, especialment en camps agrícoles, però es degut a fenòmens naturals, i no antròpics com a Sallent.
PARADA 3: Falla del mig Món
Flanc Nord
Cabussament: 19º Nord
Direcció Capa: Oest -Est
Flanc Sud
Cabussament: 50º Sud
Direcció Capa: Oest –Est
Ens situem al Nord de la població de Súria, on trobem la xarnera d’un anticlinal, de direcció Oest- Est, des de Balsareny fins a Súria. És un anticlinal fàcilment visible ja que la xarnera està travessada per una falla diagonal, situat a l’anomenada zona del mig Món. La Falla està inclinada, amb el bloc nord aixecat i recolzant-se sobre el bloc sud. El eix del plec ha estat escarpada per el meandre que forma el riu Cardener al pas per l’indret. En aquest aflorament, observem fins a quatre materials diferents, margues, calcàries, gres i dolomies, aquestes últimes afloren a l’eix del anticlinal
Foto 7: Falla del Mig Món (Súria)
PARADA 4: Ca la Sibil·la
Aquesta parada, a les afores de Súria, va servir per veure el relleu estudiat en l’anterior parada des d’una perspectiva més allunyada.
Des d’aquest punt podíem veure el relleu en cuesta. Les cuestes han girat el seu cabussament unes respecte les altres, de manera que ens tornem a trobar en un plec, aquest cas anticlinal.
L’anticlinal desventrat es troba just al nucli del riu, i fa que les sals estiguin més a prop de la superfície que no pas a Sallent. L’aixecament de l’anticlinal i l’erosió de les capes superiors al quedar aquest desventrat, van permetre que els materials salins de l’interior s’apropessin fins a peu de superfície a diferència dels 200 metres de profunditat que es troben a la zona de Sallent.
Foto 8: Anticlinal desventrat
PARADA 5: La Coromina
Ens situem damunt l’antiga llera del Riu Cardener, al lòbul del meandre de Cardona. En aquesta zona i com veiem marcat en el mapa geomorfològic, el riu feia un meandre molt pronunciat. Abans el tàlweg del riu, erosionava l’anticlinal. El nou traçat artificial el condueix per un túnel, evitant tres quilometres de l’antic recorregut. Els materials que trobem aquí, clorurs de sodi i evaporites, no són concordants i són pràcticament immesurables.
Foto 9: Antiga llera del Riu Cardener on es pot veure l'anticlinal desventrat
Foto 10: Estrats plegats a la Coromina.
Les galeries d’extracció de sal que hi havien van formar un endokarst salí degut a la dissolució en aigua, que va arribar a contactar amb la llera del Riu Cardener. Així el 1.996 les aigües del Cardener es van infiltrar per aquest forat, i es va fer evident ja que el riu no portava aigua al seu pas per Manresa, aigües avall d’aquest punt.
El fet és que una de les mines de Sal de Cardona que explotava una empresa israelita, va causar un gran conflicte de caire ecològic i fins i tot econòmic. El forat tenia unes dimensions de 300 hm3, similars a les del pantà de Rialb. Així en un primer moment i desprès de fer un bypass provisional, és va pensar d’omplir la cavitat amb aigua, però ràpidament es va veure la inviabilitat del projecte. El problema es que es necessitava molta aigua per omplir-lo i no era possible utilitzar el forat com un aqüífer.
Els ecologistes van ser els primers en demanar que s’omplís el sot amb els residus del runam. L’empresa explotadora de la concessió va negar-se amenaçant de marxar i deixar els treballadors al carrer. Al final es va optar per desviar-lo i fer-lo passar per un Túnel.
PARADA 6: Mines de Sal/ Diapir de Cardona
El diapir de Cardona, es una formació única a Europa, ja que la majoria de la sal que s’extrau prové de pous o galeries subterrànies. El diapir, és la suprajacció dels dipòsits de roques evaporítiques, degut al fenomen de la Al·locinèsia. Aquest és dona per que la densitat de les sals evaporítiques és més baixa que la dels estrats suprajacents, fent que tinguin tendència a que les evaporites aflorin en superfície.
Foto 11: Rasclers formats per l'erosió de l'aigua en les sals
Els materials que afloren són una alternança de margues i evaporítes, com la Halita, la Carnal·lita i la Silvinita. La Halita, de color blanc i formada per Clorur de Sodi, és la més abundant. La Carnal·lita formada per Clorur de Potassi i d'altres i la Silvinita de color taronja formada per Clorur de Potassi i Ferro, aquest de color vermellós. La única comestible és la Halita. Totes elles són molt solubles.
Foto 12: Alternança d'estarts de Marga (negre) i halita (blanca).
Foto 13: Estalactites i noduls de sal
Foto 14: Carnalita (Clorur de Potassi), de color taronja.
Les margues, són el resultat de l’erosió i transport dels torrent salat que circula per la vessant de la muntanya, i conflueix amb el Cardener a la zona de la Coromina. L’aigua creà formes de rascler, per allà on circulà, deixant petites canals i la roca amb els cantons molt afilats.
Foto 15: Rasclers formats per l'erosió de l'aigua en la sal.
Des de l’entrada, observem dues muntanyes, el diapir d’uns 100 metres d’alçada, i molts més de profunditat, com si es tractés només de la punxa d’un iceberg. Aquesta muntanya té formes complexes, que van canviant amb gran ràpides degut a la dissolució de les sals amb l‘aigua. Així si han format sistemes càrstics, com el forat Mico. L’altre muntanya és el runam, on es dipositen els materials que s’han separat de la sal durant l’extracció. En el cas de les sals nomes se’n aprofita el 70 %, i la part que no s’aprofita s’anomena salmorra. Aquesta muntanya està considerada com un dels principals problemes de contaminació de Catalunya, ja que te un volum d’uns 12’5 hm3. L’empresa explotadora s’ha compromès a reduir-ne les dimensions-
Foto 16: Entrada a la mina de Cardona
La sal ha estat històricament un simbol de riquesa. A l'edat mitjà no es pagava amb monedes si no que ho feien amb sal. D'aquí prove el nom de salari. El comtat de Cardona era ric graciés a l'explotació de la sal. mostra d'aquesta riquesa són el Castell i els palaus del casc antic.
Actualment Cardona no arriba als 5.000 habitants. El tancament de les mines de sal van perjudicar greument l'economia i demografia del poble. Als anys 90 perè es va portar a terme una reforma de la mina i la creació d'un museu adjacent convertint-la en un gran atractiu turistic. Aquestes obres s'ha convertit en el motor econòmic de Cardona junt amb el castell i les Muralles. Tot i així l'explendor econòmica de la vila no ha tornat a ser la d'abans del tancament de la Mina.
Foto 17: Castell de Cardona i muralles medievals
Recomano la lectura del llibre "La Ciutat de la Sal", " Pla especial de protecció i millora de la muntanya de sal de Cardona i de la vall salina". Properament adjuntare una petita ressenya del llibre i fotos del museu de les mines.
Foto 18: Llibre la ciutat de la sal
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.