MEANDRES DEL TER A VOLTREGÀ
Resum de la sortida de camp, a càrrec de Geoleg.cat, per conèixer el Riu Ter, la seva geologia i vegetació des del seu origen fins ara, coneixent-ne la formació i també les seves dinàmiques actuals.
El Riu Ter neix al Pirineu Oriental, exactament a la zona d’Ulldeter. En els seus orígens, fa molts milions d’anys el riu anava a morir a l’actual depressió de l’Ebre, on l’aigua descendia en direcció Oest i tributava a uns estanys que estaven a la zona on ara trobem la Segarra i l’Urgell aproximadament. El riu va anar erosionant la Serralada Costanera Catalana des de la Plana de Vic fins a la zona de Barcelona on aportava les seves aigües al mar.
Imatge 1: Mapa geològic
Imatge 2: Erosió remontant
Com que la distància al mar s’havia reduït, l’aigua del riu va començar a formar meandres per on l’aigua avançava tranquil·lament per les zones més planes, i creant al seu voltant planes d’inundació i terrasses fluvials. A les zones més altes on hi ha més pendent, l’erosió es superior i a la zona on aquest pendent desapareix bruscament es dipositaven grans sediments, com ara còdols. Aquestes roques al·lòctones arrodonides per el riu ens permeten saber d’on venia aquest. Per exemple trobem còdols de quars que deduïm que provenen de la zona Oriental de la Serralada del Cadí. També trobàvem còdols amb formes més planes i grises, d’origen calcari.
Durant les èpoques glacials el nivell eustàtic del mar baixava, augmentant així el pendent del riu i creava zones de fort pendent on l’erosió era molt forta, mentres que als períodes interglacials amb temperatures més suau, el mar pujava de nivell fent que el riu perdés energia, i sedimentes formant terrasses fluvials, com la que podem veure a la foto, en aquest cas formada per còdols heteromètrics i sediments més fins. Durant el quaternari hi ha hagut quatre glaciacions, el que fa que molts rius tinguin quatre nivells de terrasses fluvials.
Imatge 3: Terrassa fluvial
A més a més el riu crea una plana d’inundació que evita el desbordament del riu en èpoques de gran pluja. Degut a que aquests terrenys són molt fèrtils solen ser utilitzats per a conreus. Les terrasses fluvials en canvi no són bones pel conreu, degut a la gran presència de pedres.
Imatge 4: Plana d'inundació
Una altra formació que podem veure són les barres fluvials. En aquest cas la fixació d’un tronc en el curs del riu va fer que darrere d’aquest s’hi comences a acumular primer els sediments més fins i posteriorment els més grollers. Amb el temps la barra fluvial és va convertir en una illa fluvial amb la presència d’arbres que van estabilitzar el terreny, creant les actuals illes de les Gambires i els Sorrals.
Imatge 5: Illa o barra fluvial
Imatge 6: Esquema formació illes fluvials
És interessant també veure la dinàmica dels meandres. Com veiem a la fotó, la banda més oberta del meandre pateix l’erosió que va desgastant la roca i en aquest cas deixant la paret pelada, en el fenomen que es coneix com a zona degradant. En canvi a la banda més tancada el riu te menys trajecte i per tant menys força, fen que s’hi acumulin sediments, en el fenomen conegut com a zona agradant. A vegades els meandres queden obsolets, quan el riu troba un traçat més curt, i formant un Oxbow, és a dir zones d’aiguamolls a l’antic meandre. No només els meandres canvien sinó que traçat del riu, l’extensió i les illes fluvial també van canviant.
Imatge 7: Dinàmica geològica d'un meandre
Imatge 8: Panell informatiu
Per acabar, vam veure la font del Peretó, la qual s’origina per la filtració d’aigua o neu a la terrassa fluvial. Els materials que la formen són porosos i per tant permeten la circulació de l’aigua. Quan l’aigua arriba al contacte inferior amb la marga blava d’origen marí, la qual és impermeable, no pot continuar penetrant i discorre lateralment fins que troba un punt de sortida. A la vegada la terrassa fluvial actua com una esponja, filtrant i retenint l’aigua i fent la funció d’aqüífer Al llarg de la comarca d’Osona és poden veure més fonts i aqüífers d’aquest tipus
Imatge 9: Font del Peretó
Un altre fenomen que podem veure a la font és la formació de Travertí. Quan l’aigua precipita la calcita que porta procedent de la dissolució prèvia de roques calcaries i aquestes entren en contacte amb matèria orgànica, en aquest cas vegetació, es forma aquesta roca tant curiosa.
Imatge 10: Panell explicatiu Font del Peretó
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.