La següent parada va ser al Far del Cap de la Nau, l’estriació més oriental de la província d’Alacant. Tot i que no es podia accedir al Far hi havia unes vistes molt boniques. Degut al vent que feia el meu pare va perdre la gorra i jo vaig haver d’anar-la a buscar entre els cactus, enduent-me amb la meva roba alguna que altra punxa que em va acompanyar durant el viatge però així si recuperant la gorra de Madeira del meu pare. En aquest punt també vam trobar una família de Madrid molt amables i agradables amb qui vam estar xerrant. Ens van explicar que aquesta zona a l’estiu és intransitable degut a que és una destinació turística de primer ordre, i que ells tenien la residència al costat del nostre hotel, que tot just feia 9 mesos que era obert, i del qual ens van dir que al restaurant es menjava molt be.

 

La següent parada va ser el Mirador d’Ambolo un bonic lloc per observar la cala i l’Illa del mateix nom que està al sud de la cala. Amb tot això ja eren les 12.30 i tot donant voltes per les inacabables urbanitzacions vam arribar a la darrera parada de la ruta dels Miradors de Xàbia, Cala Granadella. Aquesta cala era molt bonica i amb una geologia espectacular on es podien observar contactes entre calcaries, margues blaves i calcarenites i la presència de dunes fòssils i mineralitzacions de calcita groga. Al sud d’aquesta platja comença l’espectacular anticlinal de la Granadella, que en el seu vessant sud-est dona al mar formant grans penya-segats i que separa Xàbia del municipi veí de Moraira. El parc forestal de la Granadella es de les poques zones on pràcticament no hi ha cases, és a dir que es força verge.