MATERNITAT D'ELNA
El dimarts dia 9 d’Abril del 2024, vam anar amb l’EOI, (Escola oficial d’idiomes) de Sant Gervasi a la Catalunya Nord. L’objectiu era veure diferents espais relacionats amb la memòria històrica i la Guerra Civil Espanyola que va durar del Juliol del 1.936 fins a l’Abril del 1.939. Vam tenir el privilegi de que ens fes de guia l’Assumpta Montellà, historiadora i entre d’altres llibres escriptora de la Maternitat d’Elna. S’ha de dir que el llibre de la Maternitat d’Elna va ser un boom en el seu moment, ja que la història era força desconeguda i un cop revelada va causar molt impacte a la societat catalana.

Imatge 1: Portada del llibre la Maternitat d’Elna, de l’autora Assumpta Montellà
A les 8.22 sortíem de davant l’EOI de Sant Gervasi amb autobús i després de sortir de Barcelona ens aturàvem a les 10.30 a l’àrea de La Jonquera a fer un cafè, esmorzar o anar al lavabo qui ho necessites. Després de 23 quilometres més vam arribar a la primera parada, La Maternitat d’Elna. Es tracta d’un espai on s’hi va instal·lar una institució humanitària dedicada a ajudar dones embarassades, exiliades, en gran part, de la Guerra Civil espanyola i de la posterior repressió franquista. Situada en el terme comunal d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), la Maternitat va ser fundada el novembre del 1939 per la filantropa suïssa Elisabeth Eidenbenz. Entre 1939 i 1944, hi van néixer 597 infants de dones refugiades de la Guerra Civil espanyola, les quals estaven internades en diversos camps de concentració propers a Elna. La Maternitat va deixar de funcionar l'any 1944, quan el règim nazi la va tancar durant l'ocupació de França.
Allà a Elna, dins de la Maternitat, vam poder assistir a una xerrada i pas de diapositives molt emotiu on es veia l’horror de la Guerra Civil i dels represaliats que vivien en pèssimes condicions a diversos camps de concentració a les platges del sud de França. Entre d’altres es coneixen els camps d’Argelers-sur-mer, el del Barcarès o el de Sant-Cyprien Plage. Va ser molt commovedor, almenys per mi, ja que tenim coneixença que el meu avi matern, havia estat internat al camp de refugiats d’Argelers on va patir les misèries de la postguerra. Veiem a continuació algunes fotos de la maternitat d’Elna.

Imatge 2: edifici De la maternitat D’Elna.

Imatge 3: Edifici de la Maternitat d’Elna

Imatge 4: Placa commemorativa a la memòria de Elisabeth Eidenbenz

Imatge 5: Un servidor a la Maternitat d’Elna.
Així a les 13.03 pujàvem de nou a l’autocar que ens havia de portar fins al poble de Cotlliure. Desprès d’aparcar a les 13.47 vam visitar el preciós poble de Cotlliure, on vam dinar un entrepà que ens havíem portat de casa.

Imatgel 6: Foto del poble de Colliure.

Imatge 7: Foto del poble de Colliure.

Imatge 8: Foto del poble de Colliure.

Imatge 9: Foto del poble de Colliure.

Imatge 10: Foto del poble de Colliure.

Imatge 11: Foto del poble de Colliure.

Imatge 12: Foto del poble de Colliure.

Imatge 13: Foto del poble de Colliure.

Imatge 14: Foto del poble de Colliure.

Imatge 15: Foto del poble de Colliure.

Imatge 16: Foto del poble de Colliure.
Desprès de visitar el poble i dinar tornàvem a pujar a l’autocar a les 15.07 i ens dirigíem cap al cementiri de Cotlliure a visitar la tomba del poeta i represaliat espanyol Antonio Machado. Aquesta tomba es un símbol de la resistència republicana i antifeixista ja que Antonio Machado va passar a l’exili de França els darrers anys de la seva vida. Realment es una visita emotiva com demostra que la seva tomba sempre està plena d’ofrenes florals. Veiem-ne algunes fotos:

Imatge 17: Tomba del poeta Antonio Machado.

Imatge 18: Tomba del poeta Antonio Machado.

Imatge 19: escultura en honor a Antonio Machado al cementiri de Cotlliure
Desprès de fer el nostre homenatge particular a Antonio Machado, que en veritat va molt més enllà del poeta sorià, ja que es un homenatge a tots els exiliats republicans que van creuar la frontera i van passar la resta dels seus dies lluny de la seva estimada terra. Molts d’ells van morir als lamentables camps de refugiats abans esmentats. Els refugiats que vivien a aquestes platges vivien en pèssimes condicions, sense salubritat, i molts d’ells morien a causa del fred, la gana i la falta de medicaments. Cal destacar també la brutalitat amb que els vigilants senegalesos dels camps tractaven els refugiats, i el despreci amb que els francesos majoritàriament tractaven els nostres refugiats.
Així doncs abans d’acabar ens vam dirigir cap a la Platja d’Argelers-sur-mer. A la platja dels pins, vam poder presenciar l’exposició que s’havia fet in situ amb fotografies reals dels refugiats als camps francesos. La veritat es que va ser una experiència commovedora. Veiem-ne algunes fotos:

Imatge 20: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 21: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 22: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 23: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 24: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 25: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 26: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 27: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 28: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans

Imatge 29: Fotos d’època dels camps de refugiats republicans
Abans d’acabar, no voldria tancar el text sense permetre’m algunes reflexions. La Guerra civil espanyola només es el principi d’un període fosc, que no acabaria fins la mort del cruel dictador Francisco Franco, a l’any 1975, sent la postguerra igual o més dura que la guerra. Encara així la majoria de persones que van col·laborar amb el règim nacional-socialista van acabar els seus dies sense cap mena de judici i encara menys de demanar perdó pels seus actes. Tampoc podem negar que hi va haver morts i carnisseries en els dos bandols, però és que la Guerra Civil espanyola va començar amb “ el alçamiento nacional”, un cop d’estat per part dels que no van acceptar els resultats electorals en que l’esquerrà s’havia imposat.
D’altra banda, cal dir que els francesos es van portar molt malament amb les persones refugiades. Les van allotjar en condicions pèssimes i insalubres, causant-ne la mort de molts d’ells, i sense saber que en pocs anys serien ells els refugiats que moririen i malvivien en els camps d’extermini nazis. Per això la història de la Maternitat d’Elna i de Elisabeth Eidenbenz, són un reflex d’esperança i humanitat enmig d’un convuls conflicte civil que seria el presagi de la II Guerra Mundial, un dels episodis més cruents de la història d’Europa i del món en general.
Actualment podem observar pautes de comportament que recorden l’inici de l’ascens feixista a mitjans de Segle XX. Esperem que no haguem de repetir aquests errors i que finalment la pau s’instal.li al món i sobretot al pròxim orient, on malauradament moltes persones estan patint la crueltat de la guerra.
Finalment i tornant a la sortida, a les 16.15 sortíem en autobús cap a Barcelona. Després de parar a l’àrea de la Jonquera 10 minuts, vam tornar a l’autobús i circulant per l’AP-7 vam arribar a l’EOI a les 19.12.
Veiem el trajecte per la Catalunya Nord.

Mapa 1. Recorregut del dia per la Catalunya Nord
Moltes gràcies a tots els que us heu llegit l’informe i espero que l’hagueu trobat interessant.
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.