MUNTANYES DE PRADES
El passat dimarts dia 17 de Maig de 2022, el meu pare i jo vam sortir amb cotxe de Barcelona amb la intenció de visitar les muntanyes de Prades. Aprofitant l’arribada del bon temps desprès d’un llarg hivern, volíem veure i nedar en alguns dels múltiples gorgs que hi ha a les Muntanyes de Prades.
Les Muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30.726,39 Ha (307,26 km²). Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats. Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades. El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat. El pic més alt del massís es el Tossal de la Baltasana o tossal de la Torre amb 1.202 metres d’alçada.
Les Muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silícic, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet. La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar. A les zones obagues creix el roure martinenc. Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa. També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home. A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol. També es troben castanyers introduïts per l'home i que en els darrers anys s’han comercialitzat amb molt bona acceptació del públic.
Les Muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. Actualment existeix el projecte de declarar un Parc Natural, però els habitants afectats no hi estan d’acord, ja que creuen que certes activitats econòmiques es podrien veure perjudicades o prohibides amb la nova legislació que la creació del parc comportaria. Cal destacar la figura de protecció del Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.
Vam sortir de casa a les 8.26 del matí. Vam agafar l’avinguda Diagonal i desprès la B-23 i la AP-7. Vam desviar-nos a l’alçada de Llorenç del Penedès i vam esmorzar al bar la GranXa del mateix poble.
Vam retornar a l’autopista AP-7 i vam desviar-nos a Montblanc. D’allà vam prendre la C-15 deixant enrere Vilaverd i vam fer la primera parada al poble de la Riba, (Conca de Barberà). Vam dirigir-nos cap al camp de futbol i allà vam aparcar. Vam caminar uns escassos 300 metres darrera el camp de futbol i ja érem al primer gorg del matí. Com veureu a les foto,s les basses de la Riba son molt maques i de molt fàcil accés. El meu pare em va fer unes fotos mentre feia el primer bany de l’any.
Imatge 1: Camí cap a les basses seguint una sèquia.
Mapa 1: Geolocalització de les Basses de la Riba
Imatge 2: Basses de la Riba
Imatge 3: Basses de la Riba
Imatge 4: Basses de la Riba
Imatge 5: Basses de la Riba
Posteriorment vam fer un volt pels entorns abans de tornar al cotxe. Veiem algunes fotos.
Imatge 6: Entorns de La Riba
Imatge 7: Arbre florit
Imatge 8: Cingleres de les Garrigues
Un cop érem al cotxe vam anar fins al petit poble de Pinetell, on hi ha el preciós Toll de l’Esqueix. L’accés a aquest gorg no es fàcil, i per això el meu pare es va quedar visitant el poble del Pinetell i jo vaig anar cap al riu. El camí feia baixava de forma pronunciada i un cop al gorg es podia travessar un pont penjant però el mal estat en aquell moment ho feia inviable. Vaig posar-me el banyador i els escarpins i ja estava en el meu petit paradís sense ningú que em molestes. Tot el gorg per mi!! Vegem-ne les fotos.
Imatge 9: Toll de l’Esqueix
Imatge 10: Banyant-me al Toll de l’Esqueix
Imatge 11: El pont penjant en molt mal estat
Mapa 2: Geolocalització del Toll de l’Esqueix a El Pinatell.
Imatge 12: El riu Brugent al seu pas per l’estret de l’esqueix.
Un cop ja meu pare al poble del Pinetell. Acabat el bany vaig desfer el camí fet ara amb forta pujada. Vaig trobar-me amb el meu pare al mateix poble del Pinetell. Vam pujar al cotxe i seguint la carretera TV-7044 i a uns cinc quilometres vam parar a Farena on vam poder aparcar a l’entrada del poble en un pàrquing habilitat. Vaig caminar un parell de quilometres, primer per carretera i després per pista de terra. Abans d’arribar al gorg hi ha una pendent pronunciada i calia estar àgil. La veritat el lloc ho mereixia i serè sincer...aquest gorg està clarament en el Top 3 dels que he visitat. Haure de pensar quins dos gorgs més poden acompanyar-lo en el podi.... be...segui llegint la web i ho trobareu.
El gorg te una primera bassa, i després una barra de pedra la separa de un toll interior espectacular on es pot saltar de cap.
Imatge 13: Toll de l’Olla
Imatge 14: Toll de l’Olla.
Imatge 15: Toll de l’Olla.
Imatge 16: Toll de l’Olla.
Imatge 17: Toll de l’Olla.
Mapa 3: Geolocalització del Toll de l’Olla a Farena.
Eren ja les quatre de la tarda. Vaig desfer el camí i em vaig trobar amb el meu pare a Farena. El següent objectiu era anar fins a Capafonts. Vam prendre direcció Oest per la TV-7041 i vam parar a l’aparcament del Cordó. Volia anar fins a les Tosques i la Font de la Llúdriga, però ben aviat el sol i el cansament em van fer desistir i recular cap al cotxe. Mirant -ho per la part positiva ara ja tinc un al·licient més per tornar a la zona. Be de fet encara em falten bona part dels gorgs de Prades i el Priorat.
Eren les 16.36, tocava menjar algú. L’estomac ens ho demanava al meu pare i a mi. Així que el proper destí seguint la carretera T-700 era Prades. Ara Ja n’hi havia prou d’aigua i riu. Ara tocava història i teca.
Havia sentit molt a parlar de Prades i ara per fi la coneixeria, com si m’hagués estat esperant tota la vida i ara el temps s’aturés en aquell mateix indret. Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp i és conegut com “la Vila Vermella” per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. La seva altitud sobre el nivell del mar (950 m) fa que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'ha convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present la majoria d'anys, tot i que en alguns no hi neva gens. Està situada al centre de les Muntanyes de Prades, amb un terme municipal de 33 km².
A nivell d’economia, l'agricultura era la font tradicional d'ingressos. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanyers. Als seus boscos abunden les tòfones i els rovellons. La Patata de Prades té l'etiqueta d'Indicació Geogràfica Protegida per les seves excepcionals condicions i qualitat. Veiem algunes fotos i entendrem perquè la vila de Prades te tanta fama i es tan estimada.
Imatge 18: Muralla de Prades i porta principal d’entrada a la vila
Imatge 19: Església de Santa Maria
Imatge 20: Prades
Imatge 21: Arc de volta
Imatge 22: Porta de pedra.
Imatge 23: Característica pedra roja a les parets de la Vila Vermella
Imatge 24: campanar de l’església de Santa Maria de Prades
Imatge 25: El rosetó de l’església de Prades
Imatge 26: La Font de Prades a la plaça Major. Data del segle XV.
Eren ja les set de la tarda i després de fer un entrepà a un bar de la plaça Major, vam decidir que era hora de tornar. Ho vam fer de la millor manera que es podia, baixant pels boscos de Poblet per la carretera T-700 i arribant a Vimbodí on vam prendre la AP-2 fins a Barcelona. A les 9.30 entràvem a casa després de un dia espectacular,
Mapa 4: Recorregut de tornada a Barcelona.
ESPERO QUE HAGUEU GAUDIT I FINS LA PROPERA!!
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.