REMONTANT EL RIU RIPOLL
El passat dimarts dia 27 de Gener de 2026 el meu pare i jo vam anar a Sant Llorenç del Munt. A les 11 sortíem de casa amb cotxe en direcció Sabadell per l’autopista C-58. Desprès de creuar aquesta ciutat pel Nord ens vam desviar per la B-124 que uneix Sabadell i Calders. Un cop passat Castellar del Vallés vam seguir en direcció Sant Llorenç Savall. La primera parada va ser al Meandre de les Marines on caminant al costat del Riu Ripoll veiem com aquest baixava amb un cabal d’aigua reeixit.
Imatge 1: Meandre de les Marines
Imatge 2: Meandre de les Marines
En aquest escrit el Riu Ripoll serà un fil conductor a través de l’espai i el temp que seguirem de curs baix cap a curs alt. El riu ens farà de vertebrador d’un territori molt poblat i desconegut per molts, situat al cor de l’’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb un gran potencial.
El riu Ripoll neix a la Serra de Granera a 600 m sobre el nivell del mar, al sot del Galí. Desprès de creuar sis municipis, Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, entra a la depressió Prelitoral als 300 m entre els termes municipals de Castellar del Vallès i Sabadell. Forma part de la conca del Besòs, que divideix la depressió Prelitoral en valls independents. La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km. Les seves aigües han tingut un paper molt important en la agricultura de la zona i amb el sector tèxtil del Vallès, sobretot al llarg del segle XX. Així trobem els populars vapors en ciutats com Castellar del Vallès I Sabadell, el creixement de les quals segurament no hagues tingut lloc sense la energia de que proveïa el riu Ripoll a la indústria.
A la dècada dels 1990 van produir inversions per a adequar les vores del riu i fer camins per a fer del Ripoll un lloc de passeig. Un dels seus afluents, el torrent de Colobres, s’ha convertit en un lloc molt concorregut, degut a la seva bellesa de paisatges, la facilitat del camí i la proximitat a grans ciutats com Sabadell, Terrassa o Barcelona. També hi destaquem la Fonts dels Plataners en el mateix recorregut.
Imatge 3: Passeig fluvial del Riu Ripoll a Sabadell.
imatge 4: Torrent de Colobrers
Imatge 5: Font dels Plataners
Cal destacar l’existència de gorgs de fàcil accés a Castellar del Vallès, com els gorgs d’en Turell o el gorg del Fitó. Adjunto imatges d’uns banys que vam fer-hi el Setembre del 2023, ja que ara, al Febrer el fred no acompanya massa per banyar-s'hi.
Imatge 6: Gorgs d’en Turell a Castellar del Vallés
Imatge 7: Gorgs d’en Turell a Castellar del Vallés
Un cop tornats al cotxe vam seguir per la carretera fins al trencant de la Vall d’Horta. Aquesta riera tributaria del Riu Ripoll recorre la Vall del mateix nom. Normalment passa poc aigua però no era el cas d’aquest dia. Realment quan plou, el sistema càrstic de Sant Llorenç del Munt ens regala autèntics tresors en forma de fonts, surgències, torrents i d’altres formes relacionades amb l’aigua que treuen l’alè per la seva bellesa. Un exemple d’ell es la font del Llor. Però no és l’únic atractiu d’aquest racó. L’edifici modernista del Marquet de les Roques data del segle XV i es una antiga casa d’estiueig que segons diuen va pertanyar a la família de Joan Oliver, el poeta sabadellenc més conegut com a Pere IV, el qual destacava sovint la felicitat que havia viscut en els vespres d’Agost al Marquet de les Roques.
Imatge 8: Edifici del Marquet de les Roques
Entre la parada al Marquet de les Roques i Sant Llorenç Savall, hi ha l'àrea de les Arenes on es pot seguir el Riu, que s’engorja entre conglomerats, que formen molt tolls i baumes.
Desprès de visitar la Vall d’Horta i l’Àrea d’esplai de les Arenes, la següent parada va ser Sant Llorenç Savall. Aquest bonic i petit poble situat al cor del massís de Sant Llorenç del Munt conserva el seu encant i carrerons estrets del casc antic. A la mateixa carretera de Calders es troba el Restaurant la Braseria de Sant Llorenç Savall, on vam parar a dinar cap a les 14:25.
Imatge 9: El Riu Ripoll a l’alçada de l'àrea d’esplai de les Arenes.
Imatge 10: Toll al Riu Ripoll
Desprès d’omplir l’estomac i agafar el cotxe vam posar rumb a la propera parada, un nou Gorg!! Que per cert ara feia dies que no en descobríem cap. Aparcant fàcil a la carretera a un parell de quilometres del centre de Sant Llorenç Savall trobem el Gorg de Vilatersana, que no se com baixa habitualment però aquest dia ho feia amb força. Segons he llegit a fonts d’internet a l’estiu si ha plogut abans i porta el suficient cabal es un bon punt per fer un bany refrescant.
Imatge 11 Gorg de Vilatersana
Aquesta va ser la ultima parada abans de tornar a casa. Vam seguir en direcció Calders es a dir allunyant-nos de Barcelona però abans d’arribar al poble esmentat vam trencar pel camí que segueix la Serra del Riquer i un cop arribats a Mura la BV-1221 en direcció Terrassa. En algun marge de la carretera especialment en les corbes on la insolació era menor encara quedava neu i es que el diumenge passat i va nevar i amb ganes.
Imatge 12: El Montcau nevat, el passat Gener de 2026. Foto cedida per la meva amiga, Laura Palau Rof.
Conduint jo i deixant enrere Matadepera ens desviem per la B-40 al Nord de Terrassa. Aquesta carretera es relativament nova i la veritat es que es força ample. Recordem que la B-40 hauria de ser la carretera orbital que unís Vilanova i la Geltrú amb Mataró, i passant per algunes de les principals ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona com Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell o Granollers. A hores d’ara l’únic tram executat ha estat el que uneix Terrassa i Abrera. La necessitat d’aquesta carretera es força debatut ja que trinxaria zones d’especial interès natural com el Bosc de Can Déu a Sabadell o el Pla de Llerona al Nord-Est de Granollers. A més d'això algun cop s’ha plantejat la possibilitat d’unir aquestes ciutats amb una línia orbital del Tren. Ja veurem com evoluciona el tema en els propers anys. Malauradament Catalunya i el Món creixent molt de població i també molt ràpid, fent que el mon rural cada cop sigui més escàs amb tot els problemes que això comportà. Actualment sembla que s’imposa tenim la necessitat de créixer exponencialment, tant amb població com econòmicament, de forma absurda i generalitzada. El fet es que aquesta carretera ja era planejada als anys 90 i sempre ha anat envoltada de polèmica.
Mapa 1: Trajecte recorregut el passat dia 27 de Gener de 2026
El fet es que vam donar molta volta ja que no vam saber agafar el desviament de la C-58 que entrant per la Meridiana a Barcelona es més curt. Així a Abrera ens uníem a la C-58 i després de llargues cues per entrar a Barcelona vam arribar a casa a les 18. Un dia molt ben aprofitat.
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.