Amb un inici així, les coses només podien anar bé. L’home que ho portava era un francès molt amable, que mentre que jo feia el kayak va estar xerrant amb el meu pare. Em va fer il·lusió veure que ens enteníem perfectament en francès, ja que recentment havia aprovat el Nivell B1. Em va explicar que baixant pel riu Bardigoul, a uns 3 km s’arribava a la platja o Gola del Riu, i que podia entrar dintre del mar i tornar. També em va dir que hi havia un pont de carretera que era justament el punt mig del camí. Aquell dia feia un vent de mil dimonis, i em va recomanar que m’arrambes a la vora nord, on la vegetació em protegia millor del vent.

​

Vaig començar a baixar, l’aigua em portava sense pràcticament remar. Això em va fer pensar que la tornada seria duríssima, ja que aniria en contra del vent i el corrent del riu. Durant el preciós trajecte, un munt d’aus em van passar per sobre, entre ells un Bernat Pescaire preciós i molts Corbs Marins. Un cop vaig arribar a la platja, la Gola estava tancada per una barra de sorra, vaig decidir no entrar al mar, perquè augurava una tornada difícil. Desprès vaig veure que era molt menys difícil del que em pensava, i amb paciència i bona cadència de rem vaig arribar al quiosc. Tot just havia estat una hora i quart. Vam intercanviar impressions amb el senyor francès i el meu pare. Crec que és un dels millors kayaks que he fet. L’home ens va explicar que demà havia d’anar a Perpinyà a votar els 2 representant de la regió Pirineus Orientals al senat francès. També ens va explicar el conflicte polític entre Sant Llorenç de la Salanca i Barcarès, que es volien unir en un sol poble. Geograficament la Salanca és una subcomarca del Rosellò, que com el seu nom indica són unes terres d’antics aiguamolls amb alta salinitat.

​

Vam tornar a creuar el riu amb la plataforma, fins al pàrquing on estàvem aparcats. A les 12.45 vam enfilar cap a Port-Barcarès per la carretera D-83. A uns escassos 5 km i amb només 15 minuts vam arribar al poble, tot buscant una botiga on comprar una tovallola amb motius geogràfics, on es veiessin els pobles del litoral del Rosellò i la regió Pirineus Orientals. Vaig entrar a tres botigues però les tovalloles eren majoritàriament surferes, (és una regió molt apreciada pels esports de vent), i no en tenien cap amb motius geogràfics i menys del Rosellò. Vam veure el port esportiu, ja l’haviem vist, però igualment és molt bonic ja que és veuen les barques de vela llatina de la foto 2. Com era aviat vam decidir enfilar camí cap a les Corberes i concretament Gouleyrous i Verdouble, que es troben a 32 km de distància de Barcares i a uns 35 minuts per la carretera D-12, això si amb moltes corbes.