
48 HORES A LA TERRA ALTA
Serra de Pandols i Cavalls, Agost 2016.
La Serra de Pàndols-Cavalls és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. És troba repartida entre els municipis de Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta. La seva elevació màxima és la Punta Alta, amb una altitud de 705 metres. La Serra de Pàndols està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural Serres de Pàndols-Cavalls, i es també Zona ZEPA, de protecció d’aus.

MAPA DE LA ZONA
Geològicament forma part del Domini Catalànide, a la seva part més meridional. Segueix l’alineació de la Serra de Paüls al Baix Ebre, que enllaça amb els Ports de Beseit, extrem nord-oriental del Sistema Ibèric. Pel Nord limita amb la cubeta de Mòra, posant en contacte la Serralada Prelitoral, amb les petites muntanyes del sud de la Depressió de l’Ebre.

Foto 1: Anticlinal de la Serra de Pàndols

Foto 2: Serra de Pàndols

Foto 3: Serra de Pàndols

Foto 4: Cultius a Pinell de Brai

Foto 5: Cultius a Pinell de Brai
La zona central de l'Espai està constituïda per roca calcària i dolomies juràssiques i, a l'extrem nord-oriental, hi apareixen argiles i calcàries del triàsic. El predomini de la roca calcària ha determinat la formació de nombroses formes càrstiques: coves i avencs; també corrents d'aigua, com el riu Canaletes, que formen estrets congosts que parteixen l'estructura de les serres; i gorgues profundes d'una gran singularitat geològica com la Fontcalda.

Foto 6: Banys de la Fontcalda a Prat de Compte
Possiblement aquest indret es més conegut per que va ser un dels principals escenaris on va tenir lloc la batalla de l’Ebre, una de les més violents i sangrents de la Guerra Civil espanyola. A qui van combatre la 11a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, (junta amb les Brigades Internacionals), i les tropes insurrectes del General Franco, entre el Juliol i el Novembre de 1938. Al cap i a la fi seria decisiva per la victòria del exercit nacional-socialista comandats per Francisco Franco, que va esdevenir el líder de la dictadura feixista, que ell mateix va instaurar, durant més de 40 anys. Durant la Batalla de l'Ebre, la Punta Alta, anomenada cota 705, era una posició clau per dominar el conjunt de la serra de Pàndols. Avui hi ha un monòlit al lloc que fou l'escenari del "carnatge de Pàndols" i la visita del Mirador de la serra de Pàndols a la cota 705 forma part dels recorreguts de turisme històric de la zona

Foto 7: Homenatge a la lleva del biberó a la cota 666 de Pàndols
Foto 2: Gorgues de la Fontcalda

Foto 8: Homenatge a la lleva del biberó a la cota 666 de Pàndols

Foto 9: Trinxeres de la Guerra civil

Foto 10: Trinxeres de la Guerra civil

Foto 10: Trinxeres de la Guerra civil

Foto 11: Trinxeres de la Guerra civil

Foto 12: A les Trinxeres de la Guerra civil amb un mauser.
Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Durant la Guerra Civil espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.

Foto 13: Poble vell de Corbera d'Ebre

Foto 14: Poble vell de Corbera d'Ebre

Foto 15: Poble vell de Corbera d'Ebre

Foto 16: Paraula "No" de No a la Guerra, amb pedres al poble vell de Corbera d'Ebre
A la comarca de la Terra Alta hi ha una important concentració d'infraestructures i projectes d'energia eòlica que han generat històricament un intens debat territorial i oposició municipal. La comarca compta amb diverses instal·lacions en servei (com les de zones properes a Vilalba dels Arcs o Batea) i una alta densitat d'aerogeneradors en proporció a la seva superfície.
La Generalitat de Catalunya ha autoritzat al 2026, la construcció de tres noves centrals eòliques (amb un total de 31 aerogeneradors) a Batea i la Pobla de Massaluca, a pesar de la forta oposició dels ajuntaments i del Consell Comarcal de la Terra Alta.
Entitats com el Consell Comarcal de la Terra Alta, Unió de Pagesos i grups ecologistes (GEPEC) denuncien la sobresaturació eòlica de la comarca i critiquen que els projectes es tramitin per separat en lloc d'unificar-los per avaluar conjuntament el seu impacte ambiental.

Foto 17: Parc eòlic de Vilalba dels Arcs

Foto 18: Parc eòlic de Vilalba dels Arcs
Vilalba visqué un dels episodis més sagnants dels primers dies de la guerra civil. El 18 de juliol, els voluntaris carlins abandonaren les tasques del camp i es mantingueren a l'expectativa. El 22 de juliol estaven reunits al local de la societat "El Rossinyol". Al migdia es presentaren al poble uns cinc-cents milicians procedents de Barcelona camí d'Aragó, que desviaren la seva ruta avisats pels veïns de Vilalba. Uns carlins escaparen i altres es lliuraren als milicians. Conduïts uns quaranta presos a la Plaça Major, possiblement per afusellar-los, la bloquejaren i preparen l'execució. Altres tradicionalistes, amagades darrere dels balcons de la casa Martell, obriren foc sobre la massa. Sorpresos els milicians, dispararen sobre els presoners i corregueren a buscar protecció. El grup de presoners es dispersà. Refets de la sorpresa, els milicians respongueren els trets i estrenyeren el setge. Carlins decidiren abandonar la posició; descoberts, foren conduïts de nou al poble i foren afusellats. La lluita durà vuit hores; després, a Vilalba es visqueren escenes dantesques. El resultat fou de 35 morts incloent els requetés, i 1 mort entre milicians. Les dues esglésies de Vilalba foren cremades i arrasades.

Foto 19: Esglesia de Sant Llorenç de Vilalba dels Arcs

Foto 20: Esglesia de Sant Llorenç de Vilalba dels Arcs
La Denominació d'Origen Terra Alta està formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. És la denominació d'origen més elevada i més meridional de Catalunya.
Destaquen el vins blancs de les varietats autòctones de garnatxa blanca i macabeu. Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i envellits en bóta de roure són amb cos i grau. Els vins negres són de color robí fort i estructura complexa, elaborats amb samsó, garnatxa negra i garnatxa peluda. Els vins de licor (mistela, vi dolç natural i vi ranci) són tradicionals. L'acció natural del cerç i l'elevada insolació permeten veremes riques en sucres. La meitat de la producció es destina a l'exportació, de la qual el 70% va a Alemanya.
Vam poder visitar les Bodegues Bernaví, i fer un tats dels seus vins. He estret aquest text de la pagina web, on ens explica que en Marco, la Ruth i comparteixen una passió: el vi. Som viticultors i amb el raïm de les nostres vinyes elaborem Bernavins amb caràcter personal i de qualitat respectant la nostra terra. Som intèrprets artesans del terrer de la Terra Alta, seguint tradicions en part italianes i en part catalanes, com som nosaltres. Varietats autòctones i internacionals es fonen segons aquesta visió al Mas Vernet.
Veiem algunes fotos

Foto 21: Botes a la bodega Bernaví

Foto 22: Diposits de fermetació a la bodega Bernaví de Vilalba dels Arcs

Foto 23: Copa de vi de la bodega Bernaví de Vilalba dels Arcs

Foto 24: Paisatge tipic de la zona. on podem veure vinyes i pinedes de pi blanc. Foto presa a Vilalba dels Arcs
Un cop visitat tots aquest meravellosos espais que ens brinda la comarca de la Terra Alta, vam tornar cap a Barcelona.
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.