Desprès de tota aquest aprenentatge el cos ens demanava una mica de repòs i menjar i l’Alvaro ens va portar a la gasolinera de Rasquera coneguda pel seu excel·lent restaurant, tot i que nosaltres vam fer pícnic a les taules de fora. Per arribar-hi vam seguir la C-12 tot remuntant el curs del Riu Ebre, com si fóssim salmons, i deixant enrere el poble de Benifallet. Vam arribar a les 14 hores i durant 1 hora i quart vam escoltar atentament les explicacions de l’Alvaro, sobretot referents al polèmic tema de la plataforma Castor a Vinaròs. Ens va explicar la diferència entre sismicitat induïda i la sismicitat tectònica.

​

A les 15.21 i desprès de recórrer 4 km per la C-12 vam arribar al barranc de Gafols, municipi de Ginestar (Ribera d’Ebre). Allà, en un aflorament que hi ha a sota del poblat íber, vam poder observar les primeres pedres de la unitat geològica de la cubeta de Móra, que tenen el seu origen també  en el pleistocè. En aquest lloc concretament ens trobem sobre la terrassa fluvial Q1 la més antiga de totes, que ja havíem vist prèviament a l’aflorament del Rantxero a L’Aldea). Està formada per materials silícics i coronat per graves carbonatades procedents de cons de dejecció de la terrassa fluvial Q2, sobre jacent. Això ens va permetre veure una gran diversitat de còdols i graves de procedència molt diversa. Els més arrodonits eren els de la Terrassa Q1, degut la llarg transport que han sofert, i que ens podem aventurar a dir que eren autòctons dels Pirineus, i entre els quals trobaven algun granit, pissarres o permotrias. Les més joves de la terrassa Q2, atribuïdes al Pliocè, formades per materials detrítics procedents d’antics cons de dejecció degradats i entre les quals trobem còdols menys treballats, és a dir menys arrodonits i provinents de zones més properes com el Priorat, les Muntanyes del Boix-Cardó etc... Es aquí on es pot veure l’ample ventall de roques amb orígens petrològics molt diversos. En aquest punt deixem enrere la zona baixa o deltaica del Riu Ebre i la  més planera per entrar de ple en la unitat geològica de la Cubeta de Mora en que el Riu ja incideix entre muntanyes com els Ports o la Serra de Pandols a l’Oest i la de Cardó i el Boix a l’Est, gràcies a la seva força erosiva. Desprès de 47 minuts vam agafar els cotxes i vam tornar a la C-12 en direcció Flix.

A les 16.36 vam arribar a l’espectacular mirador del pas de l’Ebre. En aquest peculiar indret el riu forma un congost molt vertical, situar entre Vinebre al Nord-Oest i Garcia més al Sud-Est. Al  Sud Oest trobem la Serra d’Aliga i al Nord Est la de Tormo, només separades per aquest estret congost, i que formen part de les Serralades de transició entre la Serralada Costero catalana i el sistema ibèric (Els Ports). Quan aquestes serres es van aixecar per moviments tectònics van deixar aïllada la Cubeta de Mora. En aquest punt vam observar una espectacular formació geòlogica anomenada discordança progressiva. Esta modelat en roques cenozoiques formades per conglomerats carbonatats pròpies de la Serralada Costera Catalana. Els estrats més antics és troben subverticals invertides mentre que a mesura que pugem per la sèrie estratigràfica les capes es van disposant de forma cada cop menys inclinada. Això es degut a moviments sintectònics, és a dir quan els moviments tectònics és combinen amb fases de sedimentació formant una discordança progressiva, com les que podem veure també al Solsonès o al Berguedà. Per sobre del Pas de l’Ase des d’Ascó fins a Flix i Riba Roja d’Ebre és troben sediments de l’Oligocè amb marques evidents de paleocorrents que aporten materials cap al centre alimentant el que havia estat un gran llac i que evidencien que durant l’Oligocè la zona descrita era una conca endorreica i cap riu de la conca desembocava al mar, i en ella s’hi abocaven tots els aports fluvials provinents del Pirineu, Serralada Ibèrica i Serralada Costera Catalana.