SORTIDA A CANFRANC I PAU
Dia 25 D’Agost
El tercer dia, ens vam llevar relativament aviat els dos. Vam esmorzar a l’hotel, bastant correctament. Com que estava una mica cansat d’organitzar coses, el dia anterior haviem decidit que faríem carretera fins a la ciutat francesa de Pau, capital del departament dels Pirineus Atlàntics (64), a la regió francesa d’Aquitanià. Vam agafar la carretera E-7 en direcció Canfranc. Vam fer una primera parada a Castiello de Jaca, un petit poblet, ja que vam veure que en un trencant, indicava una ruta geològica. Vam parar a llegir-ho i vam veure que es tractava de la ruta geològica transpirenaica. Aquesta ruta que desconeixíem, va de Bel Air a França fins a Murillo de Gallego. El link de la ruta es aquest https://cimanorte.com/ruta-geologica-transpirenaica/ .

Imatge 1: Mapa de la ruta geològica transpirenaica
Un cop vist el cartell de la Ruta, vam decidir seguir el nostre camí cap a Canfranc i França. La següent parada, cap a les 10 del matí, va ser a Villanúa. La intenció era visitar, si es podia, la Cueva de las Güixas. Malauradament, no havíem reservat el dia abans i ja no quedaven plaça. Vam fer una visita al centre d’interpretació i vam seguir la ruta cap a Canfranc.

Imatge 2: Cueva de las Guixas

Imatge 3: Cueva de las Guixas
Vam deixar enrere el petit poble de Canfranc, i vam arribar a la principal atracció turística del poble, l’estació de tren de Canfranc. Curiosament aquesta era molt més gran i poblada que no el poble. La estació de Canfranc es un lloc ple d’història. Antigament la via de tren travessava la frontera, unint Saragossa i Pau, es a dir Espanya i França. Malauradament aquesta estació ha perdut importància i ara nomes hi arriben 3 trens regionals al dia, procedent de Saragossa i Osca. Tot i així l’edifici es imponent i elegant. En el mateix poble volíem visitar per els bunkers de “la línia P”. Es tracta d’una monumental xarxa de bunkers construïts per Franco, en vista de que els nazis anaven a perdre la II Guerra Mundial, i temen la invasió dels aliats, que mai va succeir. Malauradament estaven molt amagats i vaig decidir deixar-ho estar, per poder veure altres llocs.

Imatge 4: Estació de Canfranc

Imatge 5: Estació de Canfranc en obres

Imatge 6: Vestíbul estació de Canfranc en obres

Imatge 7:: Bunkers de la linia P a Canfranc Estació.
Vam seguir la ruta, i vam passar per davant de l’estació d’esquí de Candanchu, que actualment passa per un moment difícil, pel seu possible tancament. Això ha provocat la aparició d’una plataforma ciutadana a la zona de Jaca, en contra del tancament de l’estació d’esquí. Esperem que en un futur pròxim puguin tornar a obrir.També vam deixar enrere l’estació d’esquí d’Astún i vam creuar la frontera francesa pel coll de Somport.
Vam seguir per la carretera N-134 de França, en mig d’un paisatge verd i suau. Vam deixar enrere Lascún, el primer poble francès desprès de la frontera. Vam arribar a Bedós, poble on comença la via fèrria que l’uneix amb Oloron- Santa Maria i Pau. Com que el papa estava cansat, vam parar a una àrea de servei de la carretera, on hi havia una explicació geològica d’un jaciment de gas natural que hi havia prop d’allí. Era un panell realment interessant des del punt de vista geològic.

Imatge 8: Explicacio geològica d’un jaciment de gas natural proper.

Imatge 9: Pont sobre el riu a Oloron Sainte Marie

Imatge 10: Porta Catedral de Oloron Sainte Marie
Feia temps que em feia il·lusió anar a la ciutat de Pau, potser perquè a l’Octubre anterior, havia conegut en un curs la Chantal que precisament vivia a Billèrs prop de Pau. Vam anar direcció al centre comercial de Lescar, ja que el GPS ens deia que hi havia un Quick... Finalment però era un Burger King. Vaig dinar al Burger King, un menú. Curiosament tant per accedir al centre comercial com al pagar al Burger King em van demanar el certificat de vacunació contra el Coronavirus. Afortunadament, m’havia vacunat unes setmanes abans. Vam anar amb cotxe a un Aldi que hi havia a prop. Allà vaig comprar productes de menjar francesos, per Barcelona. Vam seguir direcció Pau, i curiosament vam passar pel poble de Billèrs, on viu la Chantal.. Malauradament no tenia la seva direcció.
Vam seguir direcció al centre de Pau, i vam aparcar davant un parc, que curiosament desprès veuríem que eren els jardins del Castell dels senyors de Bearn. El papa es va quedar al cotxe i jo vaig anar a peu fins el centre històric de Pau. Francament el vaig trobar molt bonic. La Place Gramont, va ser el primer que vaig veure. Però el que mes em va sorprendre va ser el Castell dels senyors de Bearn, probablement la joia de la ciutat. Vaig voltar pels carrers del centre, molt cuidats i que recordaven les cases de la Bretanya. Vaig comprar alguns productes francesos com sopes, i un llibre de volcans en un bar-llibreria molt maco, on hi havia molts llibres de ciència. Vaig tornar cap al cotxe. Mes tard vaig saber que hi havia un funicular que pujava al castell des d’una zona més baixa de la ciutat. Una llàstima no haver-ho sabut abans.​A continuació adjunto fotografies de les cases, carrers i plaçes de Pau que més em van cridar l'atenció:

Imatge 11: Pau

​​
Imatge 12: Pau

Imatge 13: Pau

Imatge 14: Pau

Imatge 15: Pau

Imatge 16: Pau

Imatge 17: Pau

Imatge 18: Pau

Imatge 19: Pau

Imatge 20: Pau

Imatge 21: Pau

Imatge 22: Pau
A les 18.30 vam sortir en direcció Jaca, amb la intenció de tornar per la frontera del Portalet, per fer un camí diferent. Ens vam enredar una mica amb les carreteres fins que vam trobar la D-934 en direcció Portalet. Vam deixar enrere alguns poblets, fins a arribar per equivocació o per fortuna al centre de Laruns, mític final d’etapa del Tour de França. Era un poblet preciós i amb molts turistes i activitats de muntanya, com ara rafting o barranquisme. Vam seguir el camí sense baixar del cotxe, vam deixar enrere la estació d’Artouste on havíem estat el dia anterior. Vam parar un moment a la zona del Portalet per fer fotos d’un ramat d’ovelles, i per pura casualitat el meu pare va descobrir que avall del precipici hi havia uns gorgs xulissims. Malauradament ja era massa tard per banyar-se. Vam seguir en direcció Jaca, on havíem reservat per sopar a l’hotel. Vam seguir per la A-136 fins a Biescas, un cop allà la N-260 fins a Sabiñanigo i la E-7 fins a Jaca.

Imatge 23: Salt d'aigua a Laruns

Imatge 24: Muntanyes aprop de Formigal
Vam sopar a l’hotel, i vam provar la patata Jaquesa que per cert estava boníssima. Seria l’ultima nit a l’hotel. Vam anar a dormir aviat amb la intenció de marxar de bon matí cap a casa a Bcn. Durant la nit vaig anar pensant els llocs per on tornaríem.. però això ho sabrem en el resum del proper i últim dia.

Mapa 1: Recorregut del dia 26 d'Agost
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquà para agregar tu propio texto y edÃtame. Es muy sencillo.