Per anar a Santa Eulàlia de Riuprimer, hem seguit per la carretera BV-4316, i just abans d’entrar al poble ens hem desviat per un camí de terra on al cap de 10 minuts hem aparcat al costat dels Xaragalls de Santa Eulàlia de Riuprimer. Es tracta d’una formació geològica molt comú a la zona de l’Osona i altres llocs de Catalunya com la conca d’Òdena, la Cerdanya o el Bages. Tots ells tenen en comú que es troben dintre de la unitat geològica de la Depressió Central Catalana, que es l’extrem oriental de la Depressió de l’Ebre. Les roques que la formen són margues i lutites de l’Eocè superior fa 37-33 Ma. Aquestes roques tenen el seu origen en els fangs acumulats a la plataforma marina externa del mar que hi havia en aquesta zona fa 35 Ma. Aquest mar es trobava entre els Pirineus i el Massís Catalanobalear i comunicava amb l’oceà Atlàntic pel golf de Biscaia. Entre l’Eocè i el Paleocè van actuar una fase compressiva tectònica que les va deformar i aixecar. Posteriorment entre fa 1.7 Ma i l’actualitat, l’erosió va produir aquests xaragalls o Badlands (males terres en anglès). Els xaragalls es formen per l’aigua de pluja que s’escorre per terrenys inclinats per sobre de roques poc cohesionades, i originen reguerons que es van aprofundir amb el pas del temps. El color blau de les margues ens indica que el seu origen és marí.