PAÍS BASC 4: ZUMAIA, IGUELDO I DONOSTIA
El diumenge 8 de Juliol desprès de llevar-nos aviat vam esmorzar i ens dirigirem a la estació de Amara Donostia, amb la intenció de pujar al Euskotren. Havíem entès que la targeta de MUGI servia també per al Euskotren però posteriorment vam poder comprovar que la targeta no ens permetia l’accés a l’andana, i els de seguretat ens van informar que el MUGI no servia. Volíem anar a Lekeitio, ja que ens havien dit que era un poble molt maco. Ens vam dirigir a la Oficina de Turisme i ens van confirmar que la nostra targeta no era hàbil per agafat aquest tren. Així doncs tocava canviar de plans. Entre els dos vam consensuar que el millor era anar a Zumaia com a alternativa a Lekeitio. Afortunadament amb el temps em dono compte que allò no era cap error.

Imatge 1: Platja de Itzurun.
Zumaia es un poble preciós, amb una geologia privilegiada. Forma part del Geoparc Costa Basca i no es perquè sí. Els seus penya-segats son pàgines de llibres que ens expliquen la història del nostre planeta. El Flysch de Zumaia es una meca pels geòlegs que interpreten les seves roques que els mostren entre d’altres fets importants la extinció dels dinosaures. El límit K/P, Cretàcic/Paleogen que data d’aproximadament 65 m.a. i la presència d’àtoms d’Iridi demostren que la caiguda d’un meteorit i probablement la crisis climàtica que va provocar són la causa i el moment de l’extinció d’aquests sauròpodes. En pocs llocs del planeta es pot observar tant be aquest tràgic límit de la vida al planeta i que també ens ha de recordar als humans de la fragilitat de la vida.
D’altra banda per el visitant o turista que ve a Zumaia i que no es un expert en geologia és molt fàcil de gaudir d’aquesta meravella on conflueix la mar i el continent en espectaculars pernya-segats, boniques cales i platges de gran prestigi. En molts llocs del recorregut que vam fer era fàcil de comprendre la importància a nivell científic però també la importància a nivell turístic de l’indret. Per si fos poc, els carrers del poble, la seva ria i el seu port entre d’altres fan d’aquest lloc un dels més visitats de Euskal Herria. Tampoc i falta la gastronomia on els pintxos, el txakolí i els zuritos marquen el ritme del poble i la seva gent.

Imatge 2: Penya-segat de San Telmo
Nosaltres vam caminar una bona estona pels carrers dels Casc antic i les ribes del Riu Urola. El moment més emocionant potser fou el bany que vaig fer a la ria a prop del port. Al país basc es força típic que els infants i adolescents es banyin al port, com passa a Donostia a l’estiu, però també aquí a Zumaia. Un cop fet uns pinxos que ens saciessin per una bona estona la gana ens vam dirigir a la platja d’Itzurun. Francament hi havia tanta gent que vam decidir seguir el recorregut cap a l’Oest seguin els penya-segats per la “Ruta del Flysch”. Tot i no anar molt lluny vam quedar bocabadats per la bellesa i contundència del paisatge que teníem davant els nostres ulls. Veiem algunes fotos que demostrin les meves paraules, i on s’hi pot veure que aquell dia anava amb un vestit molt adequat per l’ocasió...si exacte! la samarreta de la Real Societat.

Imatge 3: Cala Algorri.

Imatge 4: Platja massificada d’Itzurun i al fons plataforma d’abrasió.

Imatge 5: Cala Algorri i flysch de Zumaia.

Imatge 6: Bany d’estiu al Riu Urola (Zumaia).
Per tornar amb bus a Donostia va ser un show, ja que vam estar perseguint un autobús que se’ns escapava aproximadament durant uns 200 metres. Just quan arribàvem el conductor va marxar. Vam pensar que havíem perdut el bus. Afortunadament el bus va tornar a parar uns carrers més enllà i aquest cop no se’ns va escapar. Al bus entre les moltes corbes de la carretera el viatge començava a olorar a final. Però encara quedava una tarda que volíem aprofitar.
Vam fer temps per anar fent unes voltes per Donostia. La zona d’Ondarreta davant del mar i a un extrem de la Badia de la Concha és una de les zones més benestants de la ciutat. Vam visitar “Los Peines del Viento”, una magnifica obra del escultor basc Eduardo Chillida (1924-2002, Donostia). Com veurem a la foto, en aquesta zona podem observar una altra plataforma d’abrasió com la que veiem a Zumaia i que ens parla de canvis eustàtics en el nivell del mar. Veiem algunes fotos:

Imatge 7: Peines del viento. La Concha, Donostia


Imatge 8: A primer terme una plataforma d’abrasió i la Illa de Santa Clara al fons. Donostia
Imatge 9: La badia de la Concha des d’Ondarreta, Donostia
Ja força cansats pel pas dels dies però em ganes de més vam anar a sopar i a dormir.Dia 9 de Juliol...ens llevem una mica més tard...volem descansar. Esmorzem i a peu caminem fins al Monte Igueldo. Allà agafem el funicular ascensor que ens puja al parc d’atraccions on hi ha unes vistes brutals de Donostia i als Penya-segats d’Igueldo. Una dada curiosa es que aquest poble es va independitzar el 2013 però el 2016 el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va anular la segregació. El litigi segueix avui en dia i tot i que he buscat a internet no us sabria dir si ara es un municipi o un ens descentralitzat. La veritat es que les informacions que trobo a internet són força desconcertants. Veiem algunes fotos tot sabent que el viatge arriba a la seva fi.

Imatge 10: Espectacular vista sobre la Badia de la Concha i Donostia

Imatge 11: Penya segats de Igueldo.

Imatge 12: Penya-segats de Igueldo.

Imatge 13: Far de Igueldo

Imatge 14: Far de Igueldo
Desprès de 5 magnífics dies per terres basques tronava tocar a casa. De tornada a Barcelona amb tren vam estar escoltant música relaxadament i gaudint dels paisatges que travessava el tren amb satisfacció pels dies de viatge que havíem viscut. Vam agafar el tren a les 15.00 hores i vam arribar a les 19.30. Vam tornar junts amb el Bus 27 fins a casa i ens vam acomiadar amb alegria. Per acabar donar-vos gràcies per la vostra lectura i per donar-li una oportunitat a aquesta història de ser escoltada i no caure en l’oblit
Contacta amb nosaltres
©2023 por TREPITJANT EL TERRITORI. Creada con Wix.com
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.